Treballar l'autoestima
Em sembla molt important de treballar amb els infants, adolescents i fins i tot amb els adults el tema de l'autoestima.
Segons el nostre grau d'autoestima anirem per la vida trepitjant amb més o menys fermesa. També afecta la manera de veurens a nosaltres mateixos a com ens veuren els altres, una persona que camina amb el cap cot i amb passos indecisos està donant l'imatge d'una persona feble, si es camina amb el cap alt, mirant als ulls i amb un somriure a la cara estem donant peu a que els altres ens tractin amb respecte i de manera agradable.
L'autoestima segons la Viquipèdia:
L'autoestima és el sentiment subjectiu del propi jo que acompanya a la valoració global que una persona fa d'ella mateixa. (...) Es tracta d'un tret de la personalitat modificable segons les pròpies vivències, l'evolució de la personalitat, l'avaluació de persones que importen a la persona, els èxits aconseguits, els missatges rebuts i altres factors.
La capacitat d'autovalorar-nos es desenvolupa progressivament des de la infantesa. El concepte d'un mateix es forja al llarg de les dues primeres dècades de la vida d'una persona. Segons Kenneth Kendler, aproximadament el 30% de l'autoestima d'una persona està determinada genèticament a través de la personalitat, que anirà creixent i es modificarà segons l'entorn. A l'any i mig un nen comença a poder comportar-se com a ser social i també a ser conscient de les seves capacitats i limitacions. Cap als dos anys comença a tenir en compte les reaccions dels adults front als comportaments, si percep que estan orgullosos d'ell es fomenta una autoestima saludable mentre que la vergonya i la culpa es relacionen amb perdre valor i dret a ser estimat. Cap els quatre anys el nen reforça la seva identitat i comença a seleccionar i guardar el que consideri records importants. Entre els set i vuit anys comencen a tenir conflictes interns, a viure la diferència entre el que voldrien ser o fer i el que pensen que han de fer i que haurien de ser. Poc més tard comencen a adonar-se de que existeixen actes mentals com dominar-se, criticar-se o autoenganyar-se.
Com hem llegit anteriorment, ja desde molt petits es van creant les bases de bona part de l'autoestima, i tot i que una part pugui venir donada per la genètica, hi ha una part molt important que es donada per l'entorn.
Tant és dolent un grau baix d'autoestima com un d'alt, donant com a conseqüència una visió distorsionada d'un mateix i del que creiem que els altres perceben de nosaltres.
Com treballar l'autoestima amb un grup d'infants?
A continuació us poso un video que pot anar genial per introduir aquest tema en una classe de pre-adolescents o adolescents:
A internet es poden trobar un munt de dinàmiques per a treballar aquest tema amb grups.
Algunes d'aquestes activitats són:
Nom: La carta
Material: Paper i boli
Desenvolupament:
El grup seurà en rotllana. Cada persona del grup escriurà en un paper el seu nom i pasarà aquest paper al company de la seva dreta. El company tindrà que escriure les característiques que més li agraden de la persona a qui pertany el paper. Sempre han de ser característiques positives. Desprès d'un minut s'haurà de passar aquest paper al company de la dreta.
Els papers aniran rotant fins que arribin altre cop a qui pertanyen, els quals podràn llegir el que els seus companys pensen d'ell.
Segons el nostre grau d'autoestima anirem per la vida trepitjant amb més o menys fermesa. També afecta la manera de veurens a nosaltres mateixos a com ens veuren els altres, una persona que camina amb el cap cot i amb passos indecisos està donant l'imatge d'una persona feble, si es camina amb el cap alt, mirant als ulls i amb un somriure a la cara estem donant peu a que els altres ens tractin amb respecte i de manera agradable.L'autoestima és el sentiment subjectiu del propi jo que acompanya a la valoració global que una persona fa d'ella mateixa. (...) Es tracta d'un tret de la personalitat modificable segons les pròpies vivències, l'evolució de la personalitat, l'avaluació de persones que importen a la persona, els èxits aconseguits, els missatges rebuts i altres factors.
La capacitat d'autovalorar-nos es desenvolupa progressivament des de la infantesa. El concepte d'un mateix es forja al llarg de les dues primeres dècades de la vida d'una persona. Segons Kenneth Kendler, aproximadament el 30% de l'autoestima d'una persona està determinada genèticament a través de la personalitat, que anirà creixent i es modificarà segons l'entorn. A l'any i mig un nen comença a poder comportar-se com a ser social i també a ser conscient de les seves capacitats i limitacions. Cap als dos anys comença a tenir en compte les reaccions dels adults front als comportaments, si percep que estan orgullosos d'ell es fomenta una autoestima saludable mentre que la vergonya i la culpa es relacionen amb perdre valor i dret a ser estimat. Cap els quatre anys el nen reforça la seva identitat i comença a seleccionar i guardar el que consideri records importants. Entre els set i vuit anys comencen a tenir conflictes interns, a viure la diferència entre el que voldrien ser o fer i el que pensen que han de fer i que haurien de ser. Poc més tard comencen a adonar-se de que existeixen actes mentals com dominar-se, criticar-se o autoenganyar-se.
Com hem llegit anteriorment, ja desde molt petits es van creant les bases de bona part de l'autoestima, i tot i que una part pugui venir donada per la genètica, hi ha una part molt important que es donada per l'entorn.
Tant és dolent un grau baix d'autoestima com un d'alt, donant com a conseqüència una visió distorsionada d'un mateix i del que creiem que els altres perceben de nosaltres.
Com treballar l'autoestima amb un grup d'infants?
A continuació us poso un video que pot anar genial per introduir aquest tema en una classe de pre-adolescents o adolescents:
A internet es poden trobar un munt de dinàmiques per a treballar aquest tema amb grups.
Algunes d'aquestes activitats són:
Nom: La carta
Material: Paper i boli
Desenvolupament:
El grup seurà en rotllana. Cada persona del grup escriurà en un paper el seu nom i pasarà aquest paper al company de la seva dreta. El company tindrà que escriure les característiques que més li agraden de la persona a qui pertany el paper. Sempre han de ser característiques positives. Desprès d'un minut s'haurà de passar aquest paper al company de la dreta.
Els papers aniran rotant fins que arribin altre cop a qui pertanyen, els quals podràn llegir el que els seus companys pensen d'ell.
Nom: El vent i l'arbre
Material: Cap
Desenvolupament:
Farem una rotllana, i un company/a es ficarà al mig i s’haurà de deixar caure cap a tots
els cantons, la resta de companys/es hauràn de procurar que no caigui.
Pàgines web amb activitats:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada