Translate

dilluns, 7 d’abril de 2014

Cistella de les cançons



El cistell de les cançons és una manera d'apropar la música als infants i a les seves famílies a través de l'escola.

La idea original és de la Llar d'infants pública Núria, de Terrassa (Barcelona).


A partir d'aquesta idea us proposo que feu el vostre cistell de les cançons. Tot i que està pensat per a treballar a l'aula i per a infants d'1 a 2 anys, us convido a què el realitzeu també a casa amb els vostres fills, ja que es pot convertir en un nou joc que compartir amb ells.


Al fer aquest cistell em vaig marcar unes metes:
  • Que els diferents ninos estiguessin fets a mà.
  • Crear objectes segurs (ben cosits i sense perills d'ennuegaments).
  • Crear objectes de vida llarga i fàcilment rentables (en el projecte es preveu que els ninos passin per moltes mans, així que aquest punt és indispensable!)
  • Crear objectes que cridi l'atenció dels infants i que siguin agradables al tacte.
  • Utilitzar diferents textures per a què els infants puguin tocar-les i diferenciar-les fàcilment.
  • Fer fitxes atractives.


Mostra d'algunes de les fitxes:






Fotos dels ninos realitzats:

Cançó: "Patim patam patum"
Cançó: "Peix peixet"

Cançó: "El lleó no em fa por"

Cançó: "Sol solet"
Cançó: "Marrameu torre castanyes"

Cançó: "Cada dia al matí"

Cançó: "Si la barqueta es tomba"

Cançó: "Ara plou, ara neva"

Cançó: "Margarideta"

Cançó: "Arri, arri, tatanet"


A continuació us deixo la fitxa tècnica del cistell:


Cistella de les cançons

Edat: 1 a 2 anys

Material:

  • Cistell o caixa
  • Fitxes tècniques (paper, paper plastificat, plastificadora i anella)
  • Cd cançons
  • Objectes: tela, material de farcir, llana, branca, pedra, botons, pintura de tela i retoladors.

Presentació del material:
Un cop fet el cistell la seva presentació sería la següent:

  1. Reunió amb els pares per presentar el projecte, recordant que poden trobar tota la informació també a la web.
  2. Aproximadament cada setmana es presentaria una de les cançons als infants de l'aula.
  • Per a fer la presentació es buscaria un espai tranquil de l'aula i se'ls faria seure davant l'educadora.
  • L'educadora trauria un dels ninos del cistell i faria preguntes als infants (exemple: Sabeu de quina cançó parlarem avui? Sabeu que és això o qui és aquest?, etc.).
  • Convidaria als infants a tocar el ninot.
  • Cantaria la cançó vàries vegades durant aquell dia i durant la setmana, i deixant el ninot en un lloc visible de l'aula per a què els infants el poguessin veure durant tota la setmana i manipular-lo.
  • Durant la setmana també s'aniria recordant les cançons del cistell que s'haguessin treballat la setmana anterior.
  • Al finalitzar la presentació de les 10 cançons, es deixaria el cistell amb tots els ninots a l'aula per a què els nens juguessin i cantessin les cançons, en el racó de música.
  • Cada cap de setmana, un dels infants es portaria el cistell a casa per poder presentar les cançons a la seva família. Al ser ninots tous i pensats a l'edat dels infants no hi ha problemes de què es puguin fer malbé, i són fàcilment rentables.


 Fotos del "making off":









Experiència real:

Per a veure com reaccionaria un infant de l'edat proposada i la seva família, vaig portar el cistell a casa d'una amiga amb una nena de 15 mesos.

L'experiència ha sigut molt positiva. La nena de seguida es va interessar pels ninos de cada cançó i seguia el ritme de les cançons cantades. Tocava els diferents materials que composaven cada nino, sobretot la tela de pèl i va interactuar amb mi senyalant les diferents parts dels ninos i els materials. També m'anava passant cada nino segons si volia que li cantés una cançó o un altre, i li va encantar el nino del Patufet, que feia ballar al ritme de la cançó.
A la mare també li va agradar molt la proposta i va cantar amb mi les cançons.

Realment em va sorprendre molt la reacció de la nena, ja que tot i que li agrada molt la música, no és una nena que faci molt de cas als ninos i que costa que pari atenció molta estona en una mateixa cosa. Amb el cistell vaig aconseguir jugar i cantar amb ella una bona estona, i va ser genial veure les seves cares de sorpresa i com interactuava amb mi.

Em vaig adonar que amb els ninos no només podíem treballar les cançons i el ritme, sinó hàbits com el de mantenir-se en silenci i quiet durant la presentació de la cançó, les parts del cos (la nena assenyalava els ulls, la boca, etc. dels ninos i jo anava anomenat-los), adjectius (com suau, aspre, dur, tou, etc.), etc.
Va ser molt enriquidor i divertit.



2 comentaris:

Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...