Translate

dissabte, 29 d’agost del 2015

Tornada al cole

Per als infants també es pot fer dura la tornada a la rutina de desprès de les vacances d'estiu.

Vacarisses
Un dels moments més difícils és la tornada a les matinades, ja que els ritmes de vigília i son necessiten un període reajustament a les noves rutines. Per això, és important començar a adaptarse a la rutina una setmana o deu dies abans del començament de les classes.

Especialistes del grup hospitalari Quirón han elaborat un decàleg per ajudar als nostres fills en aquest procés d'adaptació:

  • Adaptar-se de manera progressiva a l'horari escolar una o dues setmanes abans de l'inici del curs; establir l'hora d'anar a dormir i de llevar-se, perquè d'aquesta manera evitarem que vagin cansats el primer dia de classe. 
  • Complir els horaris fins i tot els caps de setmana. 
  • Aprofitar les vacances per instaurar un hàbit tan saludable com és l'esmorzar en família, amb temps suficient, fomentant el diàleg i compost per làctics, cereals i fruita. Un esmorzar adequat contribueix a millorar el rendiment físic i mental. 
  • Preparar amb ells el material escolar, comprar els llibres, folrar, preparar l'uniforme o la roba escolar, la motxilla... 
  • Ajudar-amb el repàs dels deures, sempre reforçant i elogiándoles en els seus èxits. 
  • Parlar de les coses positives que implica l'inici del nou curs, com trobar-se amb els seus amics, conèixer nens nous, aprendre coses, excursions... 
  • Escoltar, ajudar-los en les inquietuds i pors. Donar-los confiança i suport. Per a ells és un repte i una nova situació a la qual han d'enfrontar. 
  • Podem realitzar a les tardes activitats físiques, en comptes de que estiguin veient la televisió o jugant a l'ordinador, com anar al parc, anar en bici, patinar ... D'aquesta manera alliberen l'estrès i eliminen de les seves ments les preocupacions i pors. 
  • Acompanyar el primer dia d'escola, sempre fent el moment de la separació gens traumàtic i curt en el temps. 
  • És important també recollir als infants, sent puntuals i mostrant-nos alegres, interessant-nos per tot el que ens expliquen. 
  • Mai transmetre'ls la nostra ansietat, pors i mandra a l'hora d'haver de tornar als nostres respectius treballs. 
  • I en tot aquest procés, no ens oblidem que pares tranquils implica nens feliços.

A L'ESCOLA BRESSOL (extret de Tots eduquem)
Per als infants que comencen l'escola bressol es sol fer un periode d'adaptació, ja que per al bebè, la separació de l'ambient familiar pot ser un moment molt difícil i li pot causar ansietat.

Vacarisses
A la vegada l’ infant també es troba en un ambient diferent que ha de descobrir, uns costums a les que s’haurà d’adaptar. Es trobarà també dins d’un nou espai en el que es sentirà desorientat i perdut. També ha de fer una nova reestructuració temporal, ja que perdrà la noció de la rutina diària a la que estava acostumat.

També per les educadores és un període d’adaptació per conèixer cada família, cada infant i les seves peculiaritats.

Què es pot fer a casa?
  • Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola: que coneguin i tinguin contacte prèviament amb l’edifici…, l’educadora, familiaritzant-los amb els noms dels altres nens/es i del personal del Centre, …
  • Preveure dins de les possibilitats laborals, de disposar d’uns dies per acompanyar l’infant amb la presència dins de l’aula del seu referent familiar, per conjuntament facilitar-li el descobriment i confiança dels nous espais, dels temps, de la mestra i els nous companys.
  • Fer-ho molt gradualment, començant per assistir una estoneta a la llar d’infants en companyia de la mare. El temps d’estada es pot anar augmentant a poc a poc i, a mesura que la criatura conegui i agafi confiança en la persona que se n’haurà de fer càrrec, la mare el podrà començar a deixar sol de tant en tant, fins que hi hagi garanties que el fill ho pot elaborar”.
  • Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions. “S’ha de respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés d’adaptació. Cal observar atentament les seves reaccions, tant a la llar d’infants com a casa. Qualsevol canvi anòmal, agut i continuat, en la seva manera de comportar-se (en el dormir, en el menjar, en el seu humor, etc.) pot ser indicador de mala adaptació al canvi i de sofriment intens. Si això passés, el procés d’adaptació hauria de ser més llarg” 
  • Comunicació continuada amb les educadores: facilitar a l’educadora la coneixença de les particularitats de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com és dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
  • Encara que creiem que no ens entenen explicar als fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà? (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.
  • En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.
  • Que portin a l’escola un objecte de casa important per a ells que els doni seguretat i pugui simbolitzar aquesta figura d’aferrament que en molts moments necessitaran imaginar per calmar-se, per adormir-se.. (nina, llençolet, coixí, mocador de la mare…)
  • No enganyar-los, perquè genera desconfiança, inseguretat i es desorienten. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.
  • Una vegada decidit, no allargar els comiats.
  • Ser puntuals a les recollides.
  • Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat.
  • Procurar que no coincideixi amb altres canvis: treure bolquers, canvi de llit….
Imprimible 

2 comentaris: