Translate

divendres, 13 de maig de 2016

Joc lliure


El joc lliure és aquell que es dóna quan l’infant juga espontàniament, per iniciativa personal i amb absoluta llibertat. S'ha de diferenciar el joc de l'esport, l'esport és un conjunt de situacions motrius i intel·lectuals que es diferencia del joc en què busca la competició amb els altres o amb ell mateix, que necessita unes regles concretes i en què està institucionalitzat.

Tal i com ens diuen a la web Las cebras salen "A través del joc els nens exploren, aprenen a relacionar-se, coneixen els seus límits, es coneixen a ells mateixos i als altres, coneixen les normes ... El joc lliure és essencial per al bon desenvolupament dels infants. És una eina per entendre el món.

Avui els pares, en general, tendim a sobreprotegir cada vegada més als nens. L'augment de la competitivitat porta en ocasions a dirigir als fills en excés, amb la finalitat que el que facin sigui "de profit" i li treguin la major "rendibilitat". Això fa que el joc no estructurat sigui cada vegada menys freqüent."

També en aquesta web ens porten les següents animacions (duren menys d'un minut cadascuna) que formen part d'una campanya de Toy Industry Association, una organització sense ànim de lucre. Es tracta d'una sèrie de curts, realitzats per Tom Rainford i Mash Studio, que posen en relleu les diferents habilitats per a la vida que els nens poden aprendre durant el joc lliure o no estructurat.

BLOCKS (Blocs): Mida, percepció de la profunditat, coordinació mà-ull, equilibri, força de la gravetat, perseverança.


ACTION FIGURES (Figures d'acció): Creació d'un personatge, desenvolupament d'una història, negociació, compartir un món imaginari.


LAVA (lava): Creació de mons imaginaris, equilibri, comunicació i col·laboració, ajuda als altres, compartir el triomf.


CLAY (Argila): Expressió i creativitat, compartir i socialitzar, habilitats motores fines, satisfacció pel que s'ha aconseguit i l'alegria de començar de nou.


BIKE & WAGON (Moto i carro): Identificar un problema, joc de rol, resolució del problema, experimentar l'empatia.


PEEK-A-BOO (Tat): Explorar l'entorn més proper, la permanència dels objectes, reconeixement de patrons, descobrir un nou joc favorit.


BATH TIME (Hora del bany): Exploració, habilitats motores, classificació, joc imaginatiu, aprendre a acceptar l'inesperat.


WATER FIGHT (Baralla d'aigua): Paciència, elaboració d'un pla i creació de noves estratègies.


Dodgeball (Pilota presoner): Fer front a la tensió, presa ràpida de decisions, coordinació mà-ull, aprendre regles de joc.


L’observació del joc lliure proporciona a l’educador una font d’informació molt valuosa per conèixer experiències, vivències, sentiments i emocions interiors de l’infant, ja que el joc lliure li permet expressar-se lliurement, i és un bon moment per poder detectar conductes anòmales.

L'adult pot proposar jocs i activitats per a poder observar la conducta de l'infant o per ajudar-lo a desenvolupar alguna característica en especial.
Per altra banda, la intervenció de l'adult en el joc de l'infant serà més gran com més petit sigui el nen/a. 
A la web de la IOC ens donen unes orientacions per dinamitzar el joc dels més petits:


Infants de 0 a 6 mesos. L’educador del grup de nadons ha de saber entrar en el seu món i connectar amb ells per mitjà del joc.

El joc de l’educador amb els nadons s’ha de centrar en el cos de l’infant i en les seves possibilitats de moviment. Per tant, ha de destinar un temps diari a jugar amb cadascun dels nadons (pessigolles, contacte corporal, mirades, cançonetes, etc.).

Quan estan desperts, s’han de situar de manera que puguin veure les persones i els objectes que hi ha al seu voltant. També se’ls ha de donar objectes que puguin subjectar, prémer, colpejar, etc.
How we Montessori

Infants de 6 a 12 mesos. L’educador ha de continuar dedicant un temps diari a jugar amb cada infant amb jocs corporals i cantarelles.

  • Jocs d’imitació d’accions de l’educador.
  • Jocs de fer aparèixer i desaparèixer cares o personatges. També jocs de trobar objectes amagats sota un mocador o en una capsa.
  • Jocs de llançar i recollir els objectes que tiren de manera repetitiva. Mirar contes i assenyalar-ne les imatges.
  • Jocs amb objectes: el nombre i la varietat d’objectes s’ha d’ampliar. És el moment de fer el joc de la panera dels tresors.
  • Jocs de gronxar-se, d’amagar-se en capses o casetes per sentir-se protegits. Comencen a caminar i l’espai s’ha d’organitzar perquè hi puguin circular amb els caminadors.

Per començar, es poden fer jocs d’imitar amb gestos les cançons que canta l’educador (petit grup d’infants asseguts en rotllana).
How we Montessori

Infants d’1 a 2 anys. La gran conquesta dels infants d’un any és caminar. Per tant, estaran molt interessats a caminar, córrer, grimpar, etc. També podran observar i explorar els objectes amb més concentració, establir relacions entre ells (fer torres, fileres, etc.).

  • Continuar, davant aquests avenços, dedicant un temps diari als jocs de cada infant. L’infant es pot amagar i l’educador el pot buscar i sorprendre’s quan el troba. Buscar o trobar les coses que l’educador li diu. Continuar amb les cançons acompanyades de gestos. Fer el tren.
  • Ampliar i variar el nombre d’objectes que puguin explorar. És el moment de fer el joc heurístic.
  • Introduir jocs de terra i aigua, jocs amb plastilina.
  • Proporcionar espais segurs i lliures d’obstacles perquè puguin córrer, enfilar-se, etc. L’educador pot animar l’infant a no rendir-se i perseverar quan apareixen les primeres frustracions.
  • Facilitar-los casetes i nines perquè s’iniciïn en els jocs de fantasia.
  • L'aparició del joc simbòlic marca una fita en l'evolució de l'infant.
How we Montessori

Infants de 2 a 3 anys. En aquest punt, la gran fita és el desenvolupament del llenguatge. Per tant, tots els jocs que impliquin parlar i escoltar els interessen especialment. També es poden fer jocs d’imitació i el joc simbòlic. Guanyen seguretat en els jocs motors, també guanyen capacitat en els jocs que requereixen concentració i precisió, com ara els trencaclosques.
L’educador pot fomentar aquests avenços proposant les activitats següents:

  • Jocs amb les paraules: llegir contes, repetir poesies curtes en què hi hagi paraules repetitives, repetir onomatopeies que els infants memoritzaran fàcilment.
  • Jocs d’imitació de gestos: com menja un elefant o com camina un ocell. Fer gestos per tal que la resta de companys endevini de què es tracta.
  • Proporcionar materials per al joc simbòlic: teles, roba de grans, miralls, bosses, objectes quotidians, nines, animalets de peluix, etc.
  • Jocs amb aigua, fang, pintura de dits: l’educador ha d’ensenyar als infants a fer un bon ús d’aquests materials i els ha d’animar a crear el que vulguin.
  • Proposar jocs de taula: jocs d’enfilar boles, classificar botons, etc. Els ha d’ensenyar a utilitzar-los. Els materials han d’estar ordenats perquè els infants sàpiguen on els han d’anar a buscar i on els han de desar desprès de jugar. També és un bon moment perquè col·laborin en la reparació de joguines i en la creació de joguines noves.
  • Organitzar espais i materials per als jocs motors: espais amplis, rampes, estructures des d’on es pot saltar, tricicles, etc. En aquests jocs és important la presència atenta de l’educador per animar i alabar. No se’ls ha d’espantar recordant-los els perills, sinó que se’ls ha d’ajudar a refer-se dels ensurts.

Entre els 2 i els 3 anys és important promoure al pati els jocs motors, de fantasia i d’experiències amb la natura.
How we Montessori

Infants de 3 a 6 anys. Els infants d’aquestes edats fan grans progressos en el desenvolupament del llenguatge i en la motricitat. S’interessen per temes fantàstics amb protagonistes animals.

Hi ha grans progressos pel que fa a compartir el joc amb altres infants. Es fa evident en els jocs motors i en el joc simbòlic, ja que s’hi poden entretenir durant hores.

L’educador ha d’organitzar l’espai i els materials d’acord amb les noves possibilitats dels infants. També els ha de recordar les normes per jugar (en el joc tot està permès excepte fer coses que molestin els altres nens i nenes o que malmetin el material de joc).
L'educador organitzarà l'espai i els materials.
 Ara els infants tenen més iniciativa per jugar, coneixen molts jocs i són capaços d’organitzar-se. Per tant, l’educador ha de tenir en compte aquestes possibilitats noves dels infants i respectar-ne els interessos i les dinàmiques. Malgrat això, l’educador pot enriquir aquestes situacions. Per exemple, pot participar en el joc, fer propostes i suggeriments, procurar que alguns infants intervinguin en alguns papers que a vegades són monopolitzats per altres infants, fomentar relacions positives en el grup, treure importància al fet de guanyar o perdre i així prioritzar el fet de participar, etc.
How we Montessori
How we Montessori



+info: Las cebras salen
+info: IOC
+info: Viquipèdia
+info: How We Montessori


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...