Translate

divendres, 9 de juny de 2017

SI, SOC MESTRE

Llegia el article: Parece ser que los profesores nunca tienen derecho a estar cansados, de Mel Elices, on parla del cansament dels professors i la mala premsa que tenen amb el tema de les vacances. I he recordat les vegades que m'he indignat, enfadat i que m'he sentit de menys davant dels altres en escoltar comentaris com: "Els mestres només treballen 4 hores al dia i tenen moltes vacances", "Només han d'estar supervisant que els nens segueixin el llibre de text a classe i la resta del dia fan el que volen", "T'aproven perquè la teva mare és mestre", "Els mestres poden fer el que vulguin a la feina perquè no té cap conseqüència", "els mestres guanyant un munt de diners",... 
La mestra és un capità

Sóc educadora, sóc filla de mestres, neboda de mestres, cosina de mestres i germana de mestre i només puc dir que tot això són mentides i molt ofensives per als que treballen en el sector de l'educació o que és parent de mestres.
He vist a mestres amagant de què treballen per a no haver d'escoltar aquests comentaris. És molt trist...

Ja sé que a la gent li agrada molt opinar sobre els altres, però arriba un moment que cansa, sobretot si els comentaris et vénen de gent propera. Al final, la meva resposta ha acabat sent: Doncs si trobes que la vida de mestre és tan fàcil i es guanya tant, fes-te mestre!

Trobo que com a educadors tenim poc orgull de la nostra feina. Al capdavall som els que cada dia ens cuidem de la salut i educació del tresor més important de la societat, que són els infants.
A vegades fins i tot els nens estan més estona amb nosaltres que amb els seus pares i amb algun fem una mica aquest paper, treien mocs, eixugant llàgrimes, sent confidents i acompanyant-los en el seu dia a dia.

Per a ser mestre d'aquells nens i nenes hem hagut d'aprovar uns estudis (la nota de tall per entrar a magisteri a Barcelona és d'un 9 i pico...) i hem hagut de passar per preseleccions, cursos, enviar mil currículums o passar exàmens...
Joan Turu
Per a donar classe hem hagut de fer un munt de reunions amb direcció i coordinar-nos amb els altres mestres, estar al dia de la legislació, preparar activitats durant l'estiu, adaptar les activitats a les diferents capacitats dels infants, omplir mil papers i un cop hem estat a l'aula ens hem hagut d'adaptar als ànims amb què han vingut aquell dia els nostres alumnes, afrontar-nos a la falta de material i espais, estar amb mil ulls per a mantenir la seguretat dels nens i nenes i a l'hora ensenyar-los alguna cosa mentre intentem que no s'avorreixin a classe. 

Després hem hagut de plasmar totes aquestes vivències en mil informes més i gestionar un munt de papers i assistir a un munt de reunions llarguíssimes. Quan ha acabat la jornada hem hagut d'assistir a cursos per posar-nos al dia, i com tots, gestionar la nostra vida privada a més d'estar atent per si el Lidl treu una nova oferta de màquina per plastificar, que pagaràs amb els teus diners i que faràs servir a l'escola.

Jo no només he treballat com a educadora, també he treballat en altres empreses, multinacionals i com a freelance, així que puc comparar i només us diré que en les altres feines quan acabava de treballar o agafava vacances les agafava de veritat. La feina era la feina i a la meva feina se'm respectava com a especialista de què estava fent, no havia de donar explicacions de cada pas que feia, com a educadora has d'explicar cada pas que dónes i és una feina de vocació, on treballes fins i tot dormint. Entenc, que COM A TOTES LES FEINES, hi ha gent que s'escaqueja, però no podem generalitzar ni treure el valor a què fem.

Em sembla molt trist que hàgim de disculpar-nos pel treball que fem o donar explicacions a gent que només sap dir això de què "tenim moltes vacances".
Aixequem el cap i diguem vent alt: SI, SOC MESTRE

La mestra és un capità
* Recomano molt aquest llibre sobre la vida com a mestre: La mestra és un capità, d'Antonio Ferrara i il·lustracions d'Anna Laura Cantone. Me'l van regalar i em va encantar, la protagonista em va recordar molt a la meva mare i els malabarismes que feia per a conjugar la seva feina com a mestre i la seva vida personal i com a mare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...