Maria Montessori proposava que els infants, en comptes d'aprendre a partir d'una lliçó explicada per la mestra, a tots els nens a l'hora, els infants havien d'actuar sobre un entorn facilitat per l'educadora i que fos com una segona casa per a ells.
Amb aquest objectiu, va amoblar les aules amb objectes adaptats a les mides i força dels infants: petites cadires, tauletes, tovalloles, vaixella, etc.
Aquestes coses no nomès eren petites, si no que prou lleugeres per a que els petits les poguessin agafar, canviar de lloc, portar al jardí, etc.
Normalment, a les cases, està pler d'objectes que els infants tenen prohibit tocar, sobretot si estan sols, com figuretes, mobles de la cuina, el renta mans, les olles i paelles, etc. Montessori propossa portar a l'aula tots aquests objectes, en comptes d'omplir-la de pupitres i joguines cares, i deixar que els infants interactuïn amb tot aixó.
Així que en una aula Montessori, els nens i nenes poden parar la taula, rentar els plats, preparar el menjar o rentar roba. A més, és molt important en aquest mètode, que els infants es facin càrrec de la neteja de l'aula i els elements que hi ha en ella, cosa que provoca que els petits cuidin més d'aquests objectes i s'els fasin seus.
Les escoles Montessori, també anomenades "Cases dels infants", solen estar adaptades al nivell econòmic de la zona, pero l'ideal seria que s'assemblesin el més possible a una casa.
Un jardí amb porxada permetria que els infants puguessin portar-hi tauletes i dinar allà, fer-hi la migdiada o jugar sense por del sol o la pluja.
També han de tenir un quarto per al treball intel·lectial (l'aula) on aniran a donar les diferents habitacions dedicades al lavàbo, menjador, saleta, habitació per a treballs manuals, gimnàs i sala de descans.
A l'aula s'ha de tenir un armari baix on els petits puguin possar a sobre objectes de decoració com figuretes, flors, etc. i ha dins guardar el material didàctic comú de tota la classe.
També s'ha de tenir un petit armari amb calaixos individuals, on els infants podran guardar les seves coses personals.
A les parets hi ha d'haver pissarres col·locades a la mida dels nens, per a què puguin dibuixar o escriure, i làmines o quadres que puguin ser canviats de tant en tant.
 |
| Rentant la pissarra |
L'aula ha de tenir un espai lliure on els infants podran estendre petites estores per a treballar amb el material didàctic a terra sempre que ho vulguin.
 |
| Aprenent els noms dels animals |
A la saleta d'estar, és on els infants podran fer la xerradeta lliurement, reunir-se, jugar, fer música, etc. Es posaran tauletes i sofàs, i hi ha les parets estands per a què els nens puguin posar estàtues, fotos, etc. i testos amb plantes per cuidar. També es posaran llibres i instruments musicals.
 |
| Aprofitant la llum que entra per la finestra per a llegir un conte |
Al menjador, a més de posar taules, cadires i armaris accessibles als infants, es posarà vaixella, coberts, tovalles i tovallons, gots, etc.
Al Wc hi haurà un armariet o perxa per a cada infant. També han de tenir renta mans amb sabó, raspall de dents i tot el que necessitin per a la seva higiene (tot això a la mida dels infants).
 |
| Aquesta nena ajuda a una companya a possar-se les sabates |
En conclusió, els infants s'han de vestir-se, rentar-se, netejar els seus estris i els comuns tots sols.
 |
| Rentant els estris de cuina |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada