Translate

dijous, 21 de juny de 2018

Llibres i contes: El Doctor Hazo, de Ferràndiz

Ja sabeu que des de fa un temps s'estan tornant a reeditar els contes troquelats de Ferràndiz? Sí! Aquells on a la portada apareixia el protagonista de la història!
Algunes generacions de lectors els recordaran perquè portaven una petita joguina enganxada a la portada relacionada amb el conte (a la meva època ja no portaven la joguina).
Doncs els podeu tornar a trobar en les llibreries, la reedició està a càrrec de Memory Ferràndiz.

El Doctor Hazo està il·lustrat i escrit per Joan Ferràndiz. Ferràndiz era un il·lustrador molt reconegut durant la postguerra per les seves postals de Nadal i els seus contes per a infants.

El conte explica, en clau d'humor, com tots els veïns i veïnes del barri donen consells a una jove mare quan la seva filla es posa malalta, cosa que la fa empitjorar, i com el Doctor Hazo acaba fent la seva aparició i cura al bebè.

El conte està estructurat de tal manera que ens serveix tant per a narrar la història com un conte tradicional, com per a teatralitzar-la.
Al ser una narració breu i amb bastants personatges, la poden representar un grupet d'infants a partir dels 5 anys, aproximadament.
També pot ser molt fàcilment adaptable si volem afegir o treure personatges a la nostra representació.

Els beneficis que aporta als nens el fet de fer teatre són molts:
- Treballa l'expressió verbal i corporal.
- Reforça la comprensió lectora i la lectura.
- Es treballa el vocabulari, la pronunciació i la memòria.
- Ajuda a la socialització i a desinhibir-se.
- Millora la concentració i l'atenció.

- Estimula la creativitat.
- Promou que els infants reflexionin.

Perquè m'agrada?
Les il·lustracions de Ferràndiz són expressives i amb molts detalls, per això criden l'atenció dels infants, podent treballar amb ells un munt de vocabulari, a més, sempre incorpora l'humor en els seus contes i la reflexió sobre temes quotidians.
I en el cas concret d'aquest llibre ens ofereix una bona eina per a promoure el teatre entre els més petits.

Recomana't a...
Nens i nenes que els agradi jugar en grup i que volen representar una obra de teatre davant dels seus companys o familiars.
També a petits lectors, a adults nostàlgics hi ha seguidors de Ferràndiz.









Llibres i contes: El meu germà persegueix dinosaures

"El meu germà persegueix dinosaures: La història d'en Giovanni, un nen amb un cromosoma de més" està escrita per Giacomo Mazzariol, un adolescent que té un germà petit amb síndrome de Down.


Mazzariol comença a explicar la història des de que li donen la notícia de què tindrà un germà i la gran alegria que sent al saber que serà nen. A poc a poc ens va endinsant en el camí que fa al descobrir que el seu germà serà "especial" i el que significa això, el gran trauma que li suposa saber que el seu germà podria morir abans que el que se suposa que és normal a causa del síndrome, el temps obscur en què no accepta la discapacitat, l'acceptació i el fet de voler gaudir de tot el que aporta el germà petit.

Perquè m'agrada?
S'utilitza un llenguatge molt planer i no s'amaga cap sentiment, sigui bo o dolent. Tot i parlar d'un tema que pot ser dur per a les famílies i que pot costar d'acceptar, durant tot el llibre es nota el sentiment d'amor i tranquil·litat que aporta la família.
També és molt bonic perquè encara que es parla de la síndrome de Down, el rerefons del llibre és sobre les coses que ens fan diferents dels altres i com les acceptem o no.

Recomana't a...
A preadolescents o adolescents (i persones de totes les edats), que saben que en la diferència està la bellesa.


Aquest vídeo, gravat per el mateix autor, va ser el detonant per escriure el llibre. Es va fer molt famós a Itàlia i a altres països. I podreu veure a l'autor amb el seu germà.


dimarts, 19 de juny de 2018

Una mirada


"Una persona, amb una mirada, la pots fer malbé o la pots elevar. A més, com ens han tractat determina qui som. O us diria més: tracteu-los com us agradaria que us haguessin tractat quan vosaltres éreu nens." 
GuardarGuardar

divendres, 8 de juny de 2018

Llibres i contes: Tocatimbal

Tocatimbal és una col·lecció de quaderns i cd's de música tradicional catalana editat per Eufònic.
Els quaderns estan il·lustrats per Pilarín Bayés i porten la partitura, lletra i indicacions de ball (si és necessari), d'un recull de cançons de tota la vida.

Perquè m'agrada?
Aquests quaderns m'agraden especialment perquè podem trobar tant la lletra com la partitura de les cançons que han cantat i ballat des de petits moltes generacions de nens i nenes.
També són útils com a llibre de classe de música per a infants de primària que toquin algun instrument.

Recomana't a...
Mestres de música, músics, persones que volen cantar als seus petits les cançons de la seva infància però no en recorden la lletra, per a col·leccionistes de cultura i seguidors de la il·lustradora Pilarín Bayés.






dimecres, 6 de juny de 2018

Jocs per a dies de pluja

En dies com avui, en què ja fa dies que plou i hem d'estar tancats moltes hores a l'interior, els infants poden acabar molt nerviosos, sobretot si han d'estar bastant estona en zones no gaire grans o en els que no se'ls permet córrer o saltar.

Si estem a l'hora del pati, podem fer algun treball manual senzill, dibuixar, llegir o utilitzar jocs de l'aula.
La cosa es complica si és l'estona del menjador, ja que són unes quantes hores les que els infants han d'estar tancats dins l'aula. En aquests casos és recomanable, dins del possible, deixar-los una estona per esbargir-se en l'aula de psicomotricitat. També pot ser una bona idea tenir una caixa o cistell, per als nens del menjador, amb material de dibuix, jocs de taula, contes i petites joguines.

Per si no tenim material amb què distreure als infants o ja estan avorrits, proposem aquests jocs per a fer a l'interior en dies de pluja:

MONEDA QUE CORRE (joc de passar objectes):
Es fa una rotllana. Tots els nens col·loquen les dues mans amb els palmells cap amunt a l'alçada del pit. A un de cada 5 o 6 nens se li dóna una moneda que col·locarà a la mà dreta. El joc consisteix a passar la moneda, sense agafar-la, a la mà dreta del veí de l'esquerra com més ràpidament millor. Les monedes van passant de mà en mà. Si a algú li cau, la cull ràpidament i torna a passar-la. A la indicació de canvi, la moneda es comença a passar amb l'esquerra i també canvia el sentit: ara la moneda anirà cap a la dreta. La paraula canvi pot aparèixer els cops que es vulgui i sempre suposarà canvi de mà i de sentit.
MATERIAL: monedes (si no en teniu, ho podeu fer amb pedres petites, o amb botons grans...)

EL DETECTIU (joc de memòria):
Es juga amb pocs nens (màxim 10). Un nen, el detectiu, observa com van vestits els seus companys i se'n va. Tot seguit, els que resten es canvien alguna peça de roba. En tornar el nen que és fora, ha d'endevinar qui i què s'han canviat.

AQUEST ÉS EL MEU NAS (joc de seguir indicacions):
Aquest joc potencia la coordinació de moviments en haver de contradir el que es fa amb el que es diu. Es fa una rotllana amb els nens drets. Un nen dirigint-se al seu company del costat diu: aquest és el meu nas i ha d'assenyalar-se qualsevol altra part del seu cos, per exemple, el peu. El company continua, dient a un altre, aquest és el meu peu tot assenyalant un altre part. Seguint l'ordre de la rotllana cada nen ha de dir la part del cos que s'ha tocat el company anterior i assenyalar-se un altre. Tots els nens han de mantenir la postura en la qual han parlat.

EXPLICAR AVENTURES (joc de seguir indicacions):
Els nens s'asseuen tots en rotllana, menys un que ho farà al marge i d'esquena. Un nen s'aixeca i comença a explicar una història inventada mentre va caminant pel voltant de la rotllana. A un senyal del nen que està fora, la història ha de continuar-la el nen que es trobi més a prop del que l'estava explicant.

EL CORRENT (joc de passar missatges):
Tots els nens, agafats de les mans, formen una rotllana menys un que es col·loca en el centre. Un dels nens del cercle diu: passo un missatge a... (nom d'un nen). El missatge consisteix en un petit impuls donat a la mà (prémer-la lleugerament). Els nens es van passant de mà en mà el missatge de la manera més dissimulada possible fins que aquest arriba al destinatari. Quan arriba a aquest, es diu: rebut. Si el nen del mig veu algú passant el missatge, pren el seu lloc i el que ha estat descobert passa a ocupar el centre de la rotllana.

ELS DISBARATS (joc de passar missatges):
Es posen els nens en rotllana. El primer fa una pregunta sobre qualsevol cosa al segon. Aquest li contesta i pregunta una altra cosa al tercer. El tercer nen respon, i pregunta sobre un altre tema al quart. I així fins que la pregunta arriba al que ha començat. En aquest moment comencen a confeccionar-se els disbarats. Per a fer-ho, cada noi diu la pregunta que li ha fet el company de l'esquerra i la resposta que ha rebut (a la seva pròpia pregunta) del company de la dreta: aquest m'ha preguntat que... (la pregunta que li han fet des de l'esquerra), i aquest m'ha contestat que... (la resposta que li ha donat el company de la dreta).

Acumulanoms/ Frase maleïda
Ens col·loquem en rotllana, i comença una persona dient una paraula, si no ens coneixem, podem fer-ho amb els noms, sinó, podem utilitzar paraules d'un tema concret o a l'atzar. La segona persona ha de dir la primera paraula i la seva, i així consecutivament. Així doncs, cada cop hi haurà més paraules i serà més difícil recordar-les.

Contes d'una paraula
En cercle. Cada persona diu una paraula que ha de desenvolupar un conte. Per exemple: "Jo... vaig veure... un... monstre... a... la... sopa... de... llimona". És molt divertit si es fa ben ràpidament.

Desplomar el pollastre
Col·loquem tots els jugadors en rotllana. Un jugador serà el pollastre i es col·locarà al centre de la rotllana, amb els ulls tapats, i portarà pinces enganxades per tot el cos (a sobre de la roba). La resta de participants (els del cercle) hauran d'acostar-se silenciosament d'un en unt per intentar treure-li una pinça. El pollastre si nota quelcom podrà fer un moviment i si toca el jugador que intentava "desplomar-lo", aquest queda eliminat. Guanya qui tregui més pinces, o el pollastre si elimina a tothom.
Material: moltes pinces.

Diari/ Banc
Fem una línia de papers de diaris (o de cadires, o utilitzem un banc). I els nens i nenes es posen drets a sobre els papers en línia (de costat) però procurem que quedin força juntets i que no tinguin gaire espai. Llavors els diem que han d'aconseguir ordenar-se (per alçada, per data de naixement...) però que no poden parlar i tampoc poden caure (ja que si cauen es "moren") per tant, s'han d'ajudar per poder aconseguir l'objectiu.
Material: paper de diari/ cadires/banc...

Director d'orquestra
Els jugadors s'asseuen en cercle i un voluntari surt de l'habitació. El grup tria un director d'orquestra que serà el seu guia tan bon punt comenci el joc. El voluntari entra a l'habitació i se situa al mig. Tots canten una cançó que acompanyen amb els gestos i moviments que realitzi el director (p. e. picant amb el palmell de la mà dreta al cap). El director va canviant els moviments sense que el que està al mig se n'adoni. Si descobreix qui és el director, aquest surt de l'habitació i el joc recomença.

Telèfon
Consisteix a anar transmetent una frase (o paraula) oralment entre diferents persones, fins que aquesta esdevé irrecognoscible per a qui la formulà originalment. Es juga xiuxiuejant la frase a cau d'orella del jugador següent, de manera que per culpa del baix volum sovint es perd informació en cada anella de la cadena, que ha de ser suplida per la imaginació del jugador, que creu reconèixer certes paraules (quan potser n'hauria d'haver entès d'altres de fonèticament molt semblants). És així com la frase muta. El darrer jugador de la fila acaba dient en veu alta la frase que ell ha sentit, que sovint és molt diferent de la que el primer jugador dit.

Es pot fer la reflexió de què a vegades potser ens expliquen quelcom que ha passat per tantes boques que la meitat de la història s'ha anat canviant i no és certa.


LA SABATETA DE LA NIN-NIN (joc d'empaitar):
Es fa una rotllana amb els nens asseguts a terra. Un nen duu una sabata a la mà i va donant voltes per fora del cercle cantant la següent tonada:
"La sabateta de la Nin-Nin, jo l'amago, jo l'amago. La sabateta de la Nin-Nin, jo l'amago, jo la tinc".
S'estableix una cantarella entre el nen i el grup. Comença el grup i continua el nen:
- mare tinc set (grup)
- veu aigua (nen)
- hi ha una mosca
- veu vi
- hi ha un mosquit
- veu vi bo
- ai, que és bo! Mare, quan vindran els reis?
- a les... (i diu un número de l'1 al 12)
En aquest moment tots els nens del grup es tapen els ulls i comencen a contar en veu alta fins al número que s'ha dit. Mentrestant el nen que duu la sabata la deixa darrera d'algú. En acabar de comptar tots els nens miren a veure si tenen la sabata darrera. Qui la té s'aixeca i empaita qui l'ha deixada, que per no ser agafat ha d'anar a seure en el lloc de qui el persegueix.

TOT AL REVÉS (joc de seguir indicacions):
Un nen anirà donant indicacions a les quals els altres han de respondre fent tot el contrari (p. ex. s'estaran drets si els diu que seguin, parlaran si diu que callin, etc.)


Font: Jocs d'interior
Font: Recull de jocs d'interior
Font: Tarda de jocs
GuardarGuardarGuardarGuardar

divendres, 1 de juny de 2018

Llibres i contes: Els meus primers contes curts. 14 històries de la petita Nené

El llibre "Els meus primers contes curts. 14 històries de la petita Nené", de Armelle Modéré i Didier Dufresne està delicadament il·lustrat i acompanyat de petits textos amb lletra de pal. És de la editorial Brúixola.
Al llarg del llibre acompanyarem a la petita Nené en les seves aventures del seu dia a dia. 
El conte està pensat per treballar el llenguatge a través de les rutines.

Perquè m'agrada?
Primerament em van cridar molt l'atenció les il·lustracions, ja que són realistes però a l'hora dolces i amb petits detalls que ens criden l'atenció.
També m'agrada que està dividit en contes curts, amb el seu principi i el seu final i que es basen en la realitat de l'infant amb un toc d'humor.
L'únic problema que hi trobo és el format en què està editat. El llibre està imprès en paper normal i és molt gruixut, cosa que dificulta que els infants més petits el puguin mirar per ells mateixos i fa que sigui fàcil de què es trenqui si no s'utilitza sota la supervisió d'un adult. 
Però que estigui escrit en lletra de pal i en aquest tipus de paper, el fa més útil i atractiu per als primers lectors.
Potser la solució seria que s'imprimissin els 14 contes per separat, en comptes d'en format "recull". 
A casa o a l'escola, si tenim nens i nenes que encara no dominen el canvi de pàgina amb llibres de paper, podem treballar aquest llibre com a recurs per a l'hora de dormir, on l'adult sol acompanyar l'infant en la lectura, o per introduir les diferents rutines que vulguem treballar.
Recomana't a...
Persones que saben apreciar les il·lustracions a aquarel·la, pares, mares i educadors que vulguin treballar les rutines, primers lectors i peques que sàpiguen passar les pàgines de paper.







GuardarGuardar