Translate

dissabte, 27 de juliol de 2019

Últim dia d'escola

Ahir va ser l'últim dia d'escola per a molts dels alumnes de P-2 amb els que he passat tantes hores aquest últim curs (alguns van plegar una mica abans).

Han sigut unes setmanes on he tingut moments de nervis, de pena i molts somriures i abraçades. Es fa dur pensar que ja no tornarem a veure a molts d'aquests infants.
Totes les mestres hem posat molta energia en cada un dels nostres alumnes i ara ja, un cop acabada aquesta etapa, només podem desitjar haver donat les eines necessàries perquè comencin P3 sense entrebancs i amb molta il·lusió.

La feina d'educador, sovint no està gaire valorada, sobretot a infantil. Molts pensen que només canviem bolquers i donem farinetes.
Però al llarg de l'estada a l'escola bressol d'aquests infants, les educadores hem fet tot el possible perquè els nostres petits alumnes practiquin la motricitat gruixuda i fina, aprenguin vocabulari, a gestionar les seves emocions, a treballar hàbits d'autonomia i un llarg etcètera, a més de cuidar-los i consolar-los quan toca.

Als meus antics alumnes els desitjo un munt de curiositat, perquè en aquesta nova etapa i al llarg de la seva vida, no perdin aquestes ganes d'aprendre amb la que han sortit de l'escola bressol.



P.D. Volia agrair especialment a L'Ariadna i a la seva família, aquest regal que m'han fet i que no m'esperava. M'ha fet molta il·lusió i m'ha tret algunes llàgrimes. Molts petons!!!

diumenge, 14 de juliol de 2019

Resolució de conflictes a infantil

A continuació us explico la meva experiència amb els conflictes a P2.

Cap al segon trimestre de P2, una mica abans, una mica després, vaig poder observar com els conflictes entre els companys de l'aula creixien, o per dir-ho de forma exacta, els infants eren menys tolerants amb els altres nens. 
Que un company s'assegués davant l'altre, que un nen toqués a un altre en passar, que a un nen li cridés l'atenció la sabata del que tenia al costat, etc. Tot això acabava amb plors, marranades o cops.

Cap a aquesta edat, s'ajunta que són capaços de fer-se entendre, que tenen més control i coneixement sobre el seu propi cos i sentit de jo i que encara no veuen als altres infants com a éssers mereixedors del mateix que puguin tenir ells mateixos.

Normalment, el que se sol fer, és renyar al nen que molesta o parlar amb ell sobre els seus actes.

Però va arribar un moment en què algunes queixes es van tornar absurdes, que no mereixien parar el conte o l'activitat que estiguéssim fent, per conflictes que eren causats per què el company "agressor" era un despistat i trepitjava algú en passar o perquè tenia ganes de jugar i l'altre no, hi vaig veure que no estava ajudant als infants a ser autònoms en la resolució dels conflictes entre els companys.

Exemples de les situacions que em vaig trobar:

- (Explicant un conte, el nen A s'asseu massa a prop del nen B) Nen B: No veeeeeig!!!! Buaaaaaa!!!!

- (Jugant a terra amb peces de construcció, el nen C passa per darrere el nen D i li toca el cap) Nen D: El C m'ha pegaaaaat!!!! Buaaaaaa

- (Al pati, l'E persegueix amb insistència a F fins que aquest s'acosta a mi): Nen F: L'E em molestaaaaa!!!! Buaaaaa!!!
Nen E: És que vull jugar amb ell i no vol! Buaaaaa!!!!

- (Jugant al racó de cuina, dos nens es barallen per una mateixa joguina i tots dos ploren i acaben pegant-se).

Com veieu, em refereixo a casos lleus i puntuals però que acaben destorbant la classe.


Vaig començant parlant amb els nens sobre el tema de no pegar-se, no molestar-se, demanar-se perdó, etc.
Però em vaig adonar que si demanaven perdó al company, era perquè jo els i feia demanar, no perquè de debò notessin que havien fet res malament, eren paraules buides, i l'afectat o notava i no les acceptava. El conflicte continuava.

Així que tenia un grup d'infants que es feien entendre verbalment en situacions normals però que s'acabaven relacionant entre ells i amb mi a plors. Tenia tot de nens i nenes que no s'adonaven del perquè al seu company li podia molestar certa situació i tenia tot d'infants que no sabien dir que No a certes situacions que els molestava.
Vaig imaginar-me a aquests peques, a la seva futura "escola de grans", on ells serien els petits i on es podrien trobar al llarg de la seva vida escolar, nens i nenes que els molestarien i els prendrien les joguines i amb mestres que després del tercer plor per una ximpleria, ja no els faria ni cas (i amb tota la raó).

Un bon recurs per a treballar aquesta situació hauria estat treballar el conte de "El Pere i el llop", però amb nens tan petits és millor parlar de la seva realitat sense metàfores i de manera clara (A certes edats, tenen dificultats per entendre les metàfores o tots aquells exemples que no siguin realistes i basats en la seva pròpia realitat), si el que volem és resoldre la situació ràpidament i que duri en el temps.


Em vaig marcar com a objectius:

- Saber dir al company el que ens molesta.
- Saber dir NO de forma clara i al moment.
- Entendre el perquè el company està enfadat/trist.
- Saber demanar perdó.
- Saber esperar el nostre torn.
- Que aquesta activitat els servís en un futur en situacions de bullying o abús.


Un cop els objectius estaven clars, vaig fer seure a tota la classe davant meu i els vaig mostrar dos ninots que es barallaven, amb frases que solien utilitzar ells i exagerant les situacions i reaccions al màxim, per a cridar la seva atenció i fer-la més lúdica.

Això ho he anat repetint al llarg del curs, primer més sovint (un o dos cops a la setmana) i després, quan veia que se'ls oblidava.

És important no fer això just en acabar un moment de conflicte, sinó que esperarem que els ànims estiguin més calmats, però quan encara recordin la baralla.


Exemples de diàlegs entre els ninos:
(Aquestes són les frases que he utilitzat jo quan he fet les representacions amb els ninots, ja que eren els conflictes que tenien els meus nens).

DIÀLEG 1
B: Toca l'orella de A.
A: Plora, tirant-se per terra.
Narradora: Mireu, el B ha tocat l'orella de A i la A es tira a terra plorant. Creieu que cal que plori per això? Que hauria de fer la A?
A: No em molestis, ara no vull jugar.
Narradora: I que hauria de dir el B?
B: Perdona, quan vulguis jugar m'avisaràs?
A: Sí!






DIÀLEG 2
B: Pica a la A
A: Plora, tirant-se per terra.
Narradora: Que farem si un company ens pica? Si plorem, la mestra no sap que passa. No ens entén si parlem plorant. 
A: NO em piquis, m'has fet mal!
Narradora: Que haurà de dir el B si veu que ha fet mal a un company?
B: Perdona, no et volia fer mal. Et faig un petó.
Narradora: Si veiem que el B no demana perdó, que continua pegant-nos o que ens ha fet molt mal, parlarem amb la mestra. (És important remarcar que poden confiar en nosaltres si la situació no millora, però donant eines perquè siguin més autònoms).

Podem fer tants diàlegs com situacions ens anem trobant a classe. 

Aquesta dinàmica m'ha fet molt servei, i he vist com els nens anaven evolucionant al llarg del curs, passant de nens que es comunicaven plorant o pegant, han après a dir les coses parlant, a resoldre els petits conflictes per ells mateixos o fins i tot, a no arribar a molestar-se.
No sempre és perfecte, hi ha dies que estan cansats i els costa més, llavors tornem a treure un parell de ninots que tinguin per allà, i tornem a fer una representació de com han de resoldre la situació.

De petits, els nens no tenen recursos per afrontar situacions de conflictes, tant amb els adults com amb els companys i amb els seus iguals acaben plorant o pegant-se.

Espero que us sigui d'utilitat. Si voleu, podeu compartir els recursos que utilitzeu vosaltres i que més entenen els infants que teniu al vostre càrreg.

Peces soltes

Les peces soltes, per si soles, no tenen un propòsit definit, però en un context de joc, permeten a l'infant desenvolupar la seva creativitat, incorporant-les a l'activitat.




+ info:
Encenent la imaginació

dijous, 4 de juliol de 2019

Llibres i contes: Carícies de Mar Benegas i Marta Comín



Carícies és un llibre de cartó que alhora és una cançó. Està escrit per Mar Benegas i il·lustrat per Marta Comín i és de l'editorial Combel.

En el llibre, podem trobar un text rimat acompanyat d'unes il·lustracions senzilles i netes que ens conviden a jugar amb les parts de la cara. Al final del conte hi ha un codi QR per baixar amb el mòbil la cançó corresponent al text.


Perquè m'agrada?
Hi ha pocs llibres de qualitat dirigits a bebès, normalment només trobem els típics de roba amb dibuixos molt acolorits d'animals o similar. Aquest conte, a més de ser d'una estètica molt neta, té una història darrere, és com un joc de falda, i convida a fer que adult i infant juguin junts.
També és interessant, que forma part d'una col·lecció de llibres amb cançó, la col·lecció La Cirera.


Recomana't a...
Escoles bressol que volen treballar les parts de la cara amb els més petits d'una manera divertida o que treballen el currículum a partir de cançons.
També recomanat a pares i mares a qui els agraden compartir jocs de falda i cançonetes amb els seus nadons.



dimarts, 18 de juny de 2019

Minimons, que són?

El dissabte passat vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un curs sobre Minimons i contes, organitzat per l'Institut de la Infància a l'escola bressol Sol Solet de Sant Cugat i impartit per Diana Comas.

Minimon animals Polars amb gel i sobre caixa de llums

Les fotos les vaig fer durant el curs i es poden veure propostes de Minimons basades en contes, però no té perquè ser així.
A continuació us faig una petita explicació del que vaig aprendre. 


QUE SÓN ELS MINIMONS?

Els minimons són representacions de mons reals o imaginaris creats a partir de peces soltes* i altres elements que poden ser més representatius i que conviden al joc simbólic.

Els Minimons poden estar creats en la seva totalitat pels infants o poden ser propostes posades en escena per un adult.
Els adults podem participar més o menys en la creació de l'escena proposant la temàtica o delimitant l'espai i materials.


*Les peces soltes són elements que no tenen un propòsit definit, per exemple, pals i pedretes que els nens troben pel carrer, petxines, caixes i tubs de cartó, etc. Serà l'infant qui busqui el propòsit de cada peça utilitzant la seva imaginació.

Minimon de peces soltes

Quan fem els Minimons, primer de tot pensarem el tema i delimitarem un espai que pot ser petit o de grans dimensions. Podem delimitar l'espai preparant el Minimon dins d'una taula sensorial, caixa, taula, estora, etc.

Minimon sobre De què fa gust la lluna?
Tindrem en compte mostrar un aspecte d'ordre a l'hora de fer la proposta, ja que als nens els agrada més començar a jugar en un espai on està tot ben col·locat i té un aspecte agradable que no en una activitat on és impossible trobar els elements necessaris perquè estan tots desendreçats.
Ens assegurarem de què l'infant sap on es guardaran els diferents elements un cop acabi el joc.

Pot ser útil tenir cistelles, capsetes o calaixos on cada element tingui el seu espai.
Podem aprofitar per a classificar i treballar diferents conceptes. Per exemple, podem classificar els animals segons si són carnívors o omnívors o els transports segons si van per terra, mar o aire.


MATERIALS:
Faré un breu llistat d'elements que podem utilitzar en els Minimons, però si voleu enllaços concrets d'on comprar material, us recomano la pàgina de Mamá Extraterrestre.

- Caixa sensorial de plàstic o fusta (segons si utilitzarem aigua o materials que embruten)
- Estovalles de colors de feltre, tèxtil, etc.
- Palets
- Sorrals
- Jardineres
- Calaix de peces soltes
- Farina, aigua, gel, sorra, plantes, etc.
- Animals, personatges, camions, cotxes, trens, dinosaures, etc. (segons el que treballem).

Minimon de peces soltes

CAL QUE TOT EL MATERIAL SIGUI NATURAL?

En algunes escoles o mètodes com el Waldorf, tot el material dels Minimons és sempre natural. No cal que sigui així, podem mesclar elements naturals amb figures de plàstic. 
Pensem que els infants, vulguem o no, avui en dia estan rodejats de plàstic, treure aquest material seria com treure una part de la seva realitat.

Minimon selva
També és possible que no tinguem prou recursos per a comprar tots els elements de materials naturals, ja que sobretot els fets de fusta, solen ser molt cars. 
Així que no passa res si posem animalets, personatges o camions de plàstic mentre posem elements no estructurats i naturals per combinar.

Intentarem que el material amb representacions del món real siguin el més realista possible i amb proporcions correctes en comparació entre les altres figures. És a dir, que si posem una vaca i un vedell, el vedell serà d'una mida més petita que la vaca i tots dos seran del color de les vaques reals i no blaus, per exemple.



BENEFICIS DELS MINIMONS

Amb els Minimons, com també amb altres propostes de joc simbòlic, treballem moltes habilitats:

- Imaginació i creativitat
- Vocabulari
- Motricitat fina
- Intel·ligència sensorial
- Paciència i concentració
- Cooperació (quan es treballa amb més nens)
- Resolució de problemes
- Experimentació
- Lògica i matemàtiques.

Minimon sobre el bosc i plantes aromàtiques

COM TREBALLAR ELS MINIMONS A L'AULA

Les propostes d'activitat o joc a l'aula solem tenir com a objectiu final l'aprenentatge.

Minimon aus
Podem aprofitar els Minimons per a treballar conceptes del currículum, proposant-los a l'infant després d'un treball previ i sempre en base als seus interessos i necessitats.

A les aules d'infantil, aquest treball previ pot venir donat, per la lectura de contes que parlen sobre els conceptes que volem que els nens aprenguin, per exemple, els dinosaures, animals de la granja, animals marins, professions, etc.

Minimon aus sobre un mirall
No cal que tots els infants estiguin a l'espai del Minimon a l'hora, els que estiguin en aquesta activitat han de poder jugar tranquil·lament.

També tindrem en compte l'edat dels nens i nenes.

Quan són nadons, els Minimons han de ser propostes més abstractes, on l'objectiu és que l'infant treballi amb diferents textures, olors, colors, sabors o sons.

Quan són una mica més grans, podrem introduir elements representatius, com figures d'animals, personatges, transports, etc. Per facilitar el joc simbòlic.

I un cop el nen ja està en l'edat en què té ben desenvolupada la imaginació, podem tornar a oferir propostes abstractes on serà ell el que decidirà si un pal representa a una persona o és un pont, per exemple.


El paper de l'adult durant l'activitat de Minimons serà la d'observador.
L'observació ens ajudarà a saber en quin moment del desenvolupament es troba l'infant, els seus interessos, i com es relaciona amb els altres. També ens donarà pistes de com el nen veu el món que l'envolta.

Si l'infant o demana, podem jugar amb ell, contestar a les seves preguntes o dir el nom dels diferents elements amb què treballa, per exemple.

Minimon de peces soltes
També pot ser interessant documentar tot el procés amb imatges i després exposar-les perquè els infants puguin recordar aquell dia i mostrar la seva feina.



Per acabar, us recomano que us passeu per la pàgina de l'Institut de la Infància  ja que ofereixen molts cursos i activitats que poden ser interessants tant per educadors com per famílies.





Minimon animals Polars amb gel i sobre caixa de llums 
Minimon de peces soltes

Minimon sobre Elmer

Minimon sobre elefants

Minimon sobre La petita oruga goluda i les papallones


IDEES D'ALTRES MINIMONS


+INFO:
Institut de la Infància
Roc en acció
Mamá extraterrestre
Jugar i jugar
La caseta de l'arbre


dijous, 13 de juny de 2019

Com aprendre a aprendre a YouTube

Ja tenim pàgina a YouTube!
En aquesta pàgina he anat fent llistats de cançons perquè les trobeu ben ràpidament quan les necessiteu.
Segons trobi més cançons, les aniré penjant o fent noves llistes.



Temes:

  1. Festes tradicionals
  2. Cançons en català
  3. Cançons de Nadal en català
  4. Canciones infantiles en castellano
  5. Cançons en anglès per a infantil
  6. Com ensenyar anglès a infantil
  7. Montessori

diumenge, 2 de juny de 2019

Assetjament escolar - Bullying

L'assetjament sempre ha existit i existeix a tots els nivells i edats, tant a escoles, instituts, feina o vida social en general.

L'assetjament escolar o bullying, s'utilitza per a anomenar el fenomen del maltractament entre iguals, sigui de forma física o psicològica, durant l'etapa d'escolarització, tant en centres privats com públics.

L'assetjador gaudeix sentint-se superior a l'assetjat i s'alegra amb el patiment d'aquest. 

L'exposició repetida d'aquesta condició per part de la víctima pot portar amb si conseqüències greus a escala psicològica.


Perquè actua així l'assetjador?

Una causa personal podria ser, per exemple, la baixa autoestima de l'assetjador. Sentir superior a l'assetjat seria una manera de suplir la poca confiança en si mateix. 

Pel que fa a les causes familiars, l'origen de la violència dels nens assetjadors podria trobar-se en el model de pare agressiu. 

A més, la tensió econòmica, la mala relació entre els progenitors, els valors adquirits, l'absència de regles de convivència, etc. podrien ser causes probables del desenvolupament d'aquest fenomen.

L'assetjador busca poder, però si els espectadors no reaccionen de manera positiva als seus comportaments agressius, no aconseguirà aquesta posició de superioritat a la qual tant aspira i deixarà d'assetjar. 


Efectes negatius en la salut física i psíquica detectats en víctimes d'assetjament escolar

1. Estrès: Les víctimes d'assetjament escolar presenten estrès no només durant l'època escolar sinó també anys després.

2. Ansietat i depressió: Les víctimes d'assetjament tenien una major probabilitat de patir trastorns com l'agorafòbia, el trastorn d'ansietat generalitzat i les crisis de pànic. També presentaven majors taxes de depressió i d'aïllament social.

3. Somatitzacions: També poden presentar trastorns psicosomàtics.

4. Suïcidi: Hi ha una major probabilitat de suïcidis en aquestes persones.

5. Problemes en la socialització i en el futur laboral: Les víctimes d'assetjament a l'escola presenten, estadísticament, pitjors indicadors pel que fa a la seva qualitat de vida familiar i en la seva capacitat adquisitiva en la seva vida adulta. També poden patir un pitjor acompliment en les seves habilitats socials i comunicatives.


Tipus d'assetjament escolar

1. Bullying verbal: El bullying verbal o assetjament escolar verbal es caracteritza perquè l'assetjador expressa paraules cruels, insults, amenaces, intimidació, bromes i frases excloents sobre l'aparença, la condició sexual, l'etnicitat, la raça o la discapacitat de la víctima.


2. Bullying físic: El bullying físic es caracteritza per un comportament agressiu i intimidatori per part de l'assetjador, que inclou puntades de peu, cops, travetes, bloquejos o empentes.



3. Bullying social o relacional: Aquest tipus de bullying és més complicat de detectar i sol succeir a esquena de la víctima. L'objectiu sol ser que la persona no s'uneixi o no formi part d'un grup. Ja sigui al menjador, en els partits de futbol del pati o qualsevol activitat social o educativa del centre, la víctima és menyspreada o repudiada pels seus companys.
Les noies són més propenses a patir aquest tipus d'assetjament escolar. El dolor emocional produït pel bullying social pot ser igual d'intens que el sofert pel bullying físic i les seqüeles pot durar fins i tot més temps.



4. Cyberbullying: El cyberbullying és un fenomen que ha nascut causa de l'auge de les xarxes socials. Es caracteritza per l'assetjament o la intimidació produïda a través de les xarxes socials, missatges de text i correus electrònics. A través del mitjà digital, l'assetjador difon falsos rumors, mentides, amenaces, comentaris sexistes o racistes, causant un enorme malestar i problemes psicològics i emocionals en la víctima.



5. Bullying carnal: Aquest tipus de bullying és possiblement el més complicat d'analitzar, ja que moltes persones es neguen a acceptar que hi hagi nens que realitzin aquest tipus de conductes. Aquesta classe d'assetjament a l'escola es caracteritza per comentaris masclistes o obscens, per tocar a la víctima en llocs íntims o pressionar aquesta perquè faci alguna cosa que no vol (per exemple, veure pel·lícules per a adults). Aquesta classe de bullying pot causar greus problemes psicològics i marcar per sempre les relacions íntimes i afectives de la víctima.



Com tractar l'assetjament escolar?

MESTRES I EDUCADORS
Estar informats i alerta: Els educadors han de ser conscients que si bé l'assetjament ocorre generalment en llocs com els banys, el pati de jocs, els passadissos plens de persones i en els autobusos escolars, a més succeeix amb telèfons mòbils i ordinadors (on hi ha poca o cap supervisió).

Els mestres i educadors han d'emfatitzar que informar no és delatar. 

Si un mestre s'observa un cas d'intimidació a l'aula, ha d'intervenir immediatament per impedir-ho, reportar l'incident i informar el personal corresponent perquè sigui investigat. 

No és recomanable fer una reunió conjunta amb l'assetjador i l'assetjat, ja que seria vergonyós i intimidaria enormement a l'estudiant que ha estat objecte de l'abús. 


PARES DE NENS ASSETJATS
Observi l'actitud del seu fill per detectar senyals d'assetjament: No sempre els nens són propensos a dir que els estan intimidant. Entre els senyals que un nen està sent assetjat figuren: roba esquinçada, por a anar a l'escola, disminució de la gana, malsons, plor o depressió i ansietat general. 

Si descobreix que el seu fill és objecte d'assetjament, no recorri a frases com "no li facis cas" ni "aguanta sense queixar-te". Per contra, sostingui converses obertes en què pugui assabentar-se del que passa a l'escola per tal de prendre mesures apropiades per rectificar aquesta situació. 

Però això és el més important: faci-li saber al seu fill o filla que està disposat a ajudar-lo i que no intenti contraatacar a l'assetjador.
Mentre no es pugui prendre alguna mesura a escala administrativa, ensenya al teu fill a fer front a la intimidació sense exposar-se a ser maltractat físicament.
Els pares han de reportar el cas a l'escola.

Els pares han de reportar a la policia els missatges amenaçadors i guardar les evidències pertinents dels missatges de text, de correu electrònic, o els comentaris col·locats en llocs web.


PARES DE NENS ASSETJADORS
- Parli amb els seus fills sobre l'assetjament escolar. És possible que el seu fill estigui confrontant problemes per comprendre els signes socials, i ignori el mal que està fent. Recorda al teu fill que intimidar altres pot comportar conseqüències d'índole jurídica.

- Els nens imiten les formes de comportament que adopten els seus pares. Estar exposat a un comportament agressiu o a un entorn massa estricte a casa fa que el nen tingui més propensió a l'assetjament escolar. Els pares / tutors han de donar exemples positius en la seva forma de relacionar-se amb altres persones i amb els seus fills.

- Sovint, els nens amb problemes d'autoestima assetgen a altres per sentir-se bé amb ells mateixos. Fins i tot els nens que gaudeixen de certa popularitat i acceptació poden tenir tendències cruels. Els pares han d'evitar i castigar el comportament cruel dels seus fills.

ESTUDIANTS
- Informar els casos d'assetjament personal i cibernètic: És important que els estudiants informin els pares o a un adult de confiança sobre qualsevol cas d'intimidació. Sovint, els nens no reporten casos d'assetjament cibernètic perquè temen que els seus pares els impedeixin utilitzar el telèfon o l'ordinador. Els pares han de protegir als seus fills si aquests els informen d'un cas d'intimidació, i no impedir-los que facin servir el telèfon com a conseqüència d'aquesta situació. Els nens han de recordar que l'assetjament escolar és incorrecte, i que ha de ser resolt per un adult.

- No respondre a l'assetjament amb violència: Intenta no demostrar enuig ni plorar. Cal dir-li amb calma l'assetjador que deixi d'intimidar, o, simplement, allunyar-se per evitar problemes.

- Estar sempre acompanyat: Sempre que sigui possible, eviti que es produeixin situacions en llocs on no hi hagi altres estudiants o mestres.


MÈTODE KIVA
El mètode Kiva, que ha fet disminuir dràsticament l'assetjament a Finlàndia i que, donat el seu èxit, ha començat a exportar-se a nombrosos països, entre ells Espanya.

El programa consisteix a no centrar-se en la dialèctica de la confrontació entre víctima i assetjador, en no tractar la víctima perquè sigui més extravertida ni a intentar canviar l'assetjador perquè desenvolupi empatia. 

Kiva es basa a influir en els alumnes testimonis de l'assetjament perquè no participin indirectament en ell. Si això s'aconsegueix, l'assetjador, que necessita reconeixement per prosseguir amb el bullying, deposarà la seva actitud en no ser rendible ser cruel en termes de popularitat.

KIVA
- Treballar les emocions o competències socioemocionals i valors: Els estudiants reben una vintena de classes als 7, 10 i 13 anys per identificar les emocions dels companys, saber com se senten pel to de veu o l'expressió corporal i reconèixer les diferents formes d'assetjament escolar. 
D'aquesta manera, ja són conscienciats des de ben petits. 

- Bústia virtual en què denunciar possibles casos d'assetjament sota l'anonimat: A través d'una bústia virtual, els menors poden denunciar si són víctimes o testimonis sense que ningú se n'adoni. "L'objectiu és que siguin els mateixos nens els que facin l'autoavaluació i autoreflexió sobre com millorar l'ambient i la convivència".

- Professors en què confiar: A més, per augmentar la seva visibilitat i recordar als alumnes que la seva tasca és ser responsables de la seguretat de tots, els professors que vigilen l'esbarjo usen armilles reflectants.

- Donar suport a la víctima i sensibilitzar els testimonis: Tres professors formen l'equip KiVa, són els encarregats d'actuar quan es té coneixement d'un cas d'assetjament. Primer parlen amb la víctima per donar-li suport i tranquil·litzar-la. Posteriorment, es dirigeixen al presumpte assetjador i als testimonis, pedra angular del programa, per sensibilitzar-los.



Fonts:
Psicología y mente
Universidad Internacional de Valencia
APA
KiVa Program