La Dislèxia infografia

 

Una mica d'història: Vagues del 88

L'any 1988 va ser un any de reivindicacions i grans canvis en el sector de l'educació a Espanya.

En aquella època la dita "Pasas mas hambre que un maestro de escuela" era ben certa, ja que el sou dels mestres estava per sota de la resta de funcionaris amb tasques i titulacions equivalents.

Entre febrer i juny del 1988 es van fer vint-i-dos dies de vaga i es van celebrar manifestacions multitudinàries com aquesta, a la Diagonal de Barcelona. Font: El Diari del treball

Les cinc grans peticions que es van fer van ser:

- L'homologació salarial amb la resta de funcionaris amb tasques i titulació equivalents a les seves.

- La racionalització de la jornada laboral.

- L'estabilitat de les persones interines i substitutes, que cobraven un 20% menys que els seus companys.

- Evitar la supressió d'aules

- La regulació de la responsabilitat civil. En cas que un estudiant prengués mal a una excursió o al centre, la responsabilitat era del mestre i, si hi havia judici, els possibles costos els abonava el mestre.

Davant la negativa de l'administració a assumir les demandes del col·lectiu, el 3 de març de 1988 en plantejà la convocatòria, que "no fou de vaga indefinida, sinó sostinguda en el temps".

"S'establí un calendari d'aturades i se'n tornaven a convocar de noves si la negociació no avançava. Es va començar els dies 9, 10 i 17 de març.

Davant el bloqueig de la situació, es va continuar amb aturades el mes d'abril, els dies 14, 19, 20 i els dies 26, 27 i 28 de març.

El seguiment de la convocatòria oscil·lava entre el 60% i el 70% i "no era homogeni, sinó que depenia dels dies.

Es va dur a terme també una gran manifestació a Madrid. Hi havia més jornades convocades per al mes de maig i la previsió de començar el curs 1989-1990 amb una vaga indefinida".

Amb aquesta perspectiva, el Ministeri va accedir a negociar. Després que el mes de juny Felipe González remodelà el govern i donà entrada a Joaquín Solana com a nou ministre d'Educació, es va arribar a un preacord amb la majoria dels sindicats. (Picornell, 2013)

A Catalunya, però, les mobilitzacions van continuar perquè el nivell de vida era més alt, tal com indicaven marcadors com l'IPC, i els docents demanaven equiparar el sou al de la resta de funcionaris de la Generalitat, així com l'escolarització de nens als 3 anys (llavors estava en els 4 anys), formació per al professorat i una dotació de dietes per sortides i colònies. 

"Entre setembre i abril, a Catalunya no vam fer cap dia de vaga, però sí que vam fer manifestacions amb pares i mares, i vam anar davant la Conselleria d'Educació a tornar el carnet de funcionari, perquè no ens reconeixien com a funcionaris propis. 

L'excusa que deien era que podríem parlar-hi quan la Generalitat tingués cossos docents propis. Això ho deien el 89, i el 2021 encara no n'hi han, són cossos estatals transferits". En el marc d'aquest procés, es va nomenar conseller a Josep Laporte, en substitució de Joan Guitart, i, finalment, els mestres de Catalunya van aconseguir gran part de les seves peticions i van veure dignificat el seu sou, passant de prop de 137.000 pessetes (823 euros) el 1990, a 157.000 el 91 i 184.000 (1.106 euros) el 92, quan feia 20 anys la quantitat era d'unes 13.000 pessetes. No s'han repetit al sector mobilitzacions com les del 1988. (Basanta, 2021)

Les claus de l'èxit

Tal com va dir Pere Polo (citat per Basanta, 2021), les Claus d'èxit per a qualsevol convocatòria de vaga són:

- Unitat d'acció de totes les organitzacions implicades.

- Una intensa activitat de comunicació: Tenir clar què es reivindica, quins són els plantejaments màxims i quins els mínims assumibles, que es pot acceptar a la negociació i què no és acceptable.

- Establir mecanismes d'avaluació de l'impacte de la vaga. Ser conscient que està disposat a assumir el col·lectiu.

- S'ha d'aconseguir la comprensió i complicitat dels pares, mares i alumnes.

Si això no s'assoleix, és molt complicat fer front a la demagògia que es posa en pràctica en nom de l'educació.

Bibliografia

Ara Balears. (2013, 18 agosto). Un quart de segle de la darrera gran vaga a educació. Ara Balears. https://www.arabalears.cat/balears/quart-segle-darrera-gran-educacio_1_2248294.html

Basanta, A. (2021, 12 abril). Lluís Filella, memòria de la vaga del 88, que va canviar l'ensenyament a Catalunya. El Diari del Treball. Recuperado 6 de marzo de 2022, de https://diaritreball.cat/lluis-filella-memoria-de-la-vaga-del-88-que-va-canviar-lensenyament-a-catalunya/

Enllaços:

https://diaritreball.cat/lluis-filella-memoria-de-la-vaga-del-88-que-va-canviar-lensenyament-a-catalunya/

https://www.arabalears.cat/balears/quart-segle-darrera-gran-educacio_1_2248294.html

https://historiata.wordpress.com/2012/03/28/benvolguts-esquirols-arguments-per-a-fer-vaga-el-29-de-marc/

La panera dels tresors

La panera dels tresors és una proposta de joc sensorial i d'exploració d'objectes quotidians dirigida a infants a partir dels sis mesos.

Els objectes de la panera pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta del món i els materials que l'envolten. El joc es basa en una activitat d'exploració amb objectes d'ús quotidià i triats per a desenvolupar els cinc sentits i el moviment del cos.

 

 

Espai de joc

L'espai on es presenta la panera ha d'estar lliure de distraccions. Col·locarem la panera a terra sobre una catifa de tons neutres.

Hem d'afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció. Amb aquesta activitat l'infant aprèn sol i per ell mateix.

 

 

Panera

Els objectes estaran en una panera resistent i d'una mida que sigui còmode per al nadó de manera que pugui manipular els diferents objectes amb facilitat.

 

 

Objectes

El nadó explorarà els objectes pel que fa a textures, formes, pesos, i grandàries, mentre s'estimula el desenvolupament dels sentits, la concentració, i la coordinació i motricitat fina.

És molt important que els objectes estiguin ben nets perquè l'infant els explorarà primer amb la boca, que és la primera via de coneixement. A més, no han de ser perillosos, han de ser prou resistents i ens hem d'assegurar que no se'ls pugui empassar.

 

La panera s'ha de presentar d'una manera atractiva i amb els objectes ben distribuïts. Aquests s'han d'anar renovant quan es malmetin, substituint els que no despertin interès i rentant els objectes sempre que sigui necessari.

 

 

Què hi podem posar?

La podem omplir d'objectes naturals, objectes de materials naturals, de fusta, metàl·lics, de roba, de paper, cartó i vidre. Hem d'evitar posar-hi objectes de plàstic.

 

Objectes naturals:fruites (llimona, poma, magrana...), castanyes, pinyes, pinyons, elements de la mar (copinyes, caragols de mar...), taps de suro, diferents tipus d'esponges.

Objectes de fusta:capses petites, una cullera, tambors petits, un ou de fusta, daus, castanyetes, espàtula, pinces de la roba.

Objectes de materials naturals:pinta, pilota de llana, raspall de dents, pinzells.

Objectes metàl·lics:claus, clauers, una tassa, culleres, llaunes, anelles, cadenes, una campana.

Objectes de roba:una cartera, una pilota de tenis, una cremallera, bosses petites amb herbes aromàtiques, cintes de diferents textures, una bossa de pell, un ós de peluix.

Objectes de paper i cartó:una caixa, una llibreta, paper de vàter i de cuina.

Objectes de vidre:pots, un mirall, botelles.

També podem posar:

• Llimona

• Ampolleta de vidre

• CD de metall

• Pedres

• Petxines

• Escorça d'arbre

• Esponja

• Pinyols

• Pilota de llana

• Raspall de dents

• Pinzell

• Closques de coco

• Castanyoles

• Daus

• Cullera

• Carrets

• Cendrer

• Joc de claus

• Tassa

• Ouera

• Tub de goma

• Pilota grossa

• Bosses petites amb lavanda, roses, farigola...

• Cintes de textures i colors diferents

• Tac de goma

• Cremallera

• Triangle

• Cadena

• Picarols

• Campana

• Colador

• Pilota de tenis

• Moneder de pell

• Xarxa de pesca

• Espàtula de goma

• Pots de melmelada

• Mirall

• Ampolles de perfum

• Collarets de boles

• Taps grossos d'ampolla

• Bol de fusta

• Sonall

• Cilindres

• Timbal

• Plat

• Ou

• Llibreta

• Tubs de cartó

• Paper xarol

• Paper de vidre

 

Aquests són només uns exemples dels objectes que podem incloure a la panera dels tresors. Tots els materials que trobem a la panera s'ha de poder rentar i hem de mirar que estiguin en bon estat, en el cas contrari s'han de renovar. També és molt important renovar-los, perquè pels nens seran nous estímuls i això farà que continuïn interessant-se per la panera. Els nous objectes ja poden ser triats més personalment per cada infant, perquè amb les anteriors experimentacions haurem pogut observar les seves preferències si les activitats que duen a terme amb cada objecte.

 

Paper de l'adult

És un deure dels adults observar el joc amb la cistella i els objectes, per a mantenir la seguretat de l'activitat en tot moment.

A l'hora de recollir els diferents elements o interactuar amb el nadó, podem verbalitzar el nom dels diferents objectes, el nom de les seves qualitats, contar-los, mostrar les sensacions que provoquen, etc.

DIY: Teatre ombres xineses

Vols fer el teu propi teatre d'ombres xineses?

Material: 
Capsa
Paper vegetal o paper de forn
Cartolina negre
Retolador blanc
Plàstic transparent
Retolador permanent
Llanterna

Treballar el grafisme

La proposta d'avui és per a treballar el grafisme, molt important dins el procés d'aprenentatge de la lectoescriptura.

L'escriptura és un procés que s'ha de practicar dia a dia sense caure en la por d'antics records escolars d'hores i hores de fitxes o quadernets "Rubio". 

    La incògnita resideix en el fet de saber fins a on exigir sense tornar a l'època repressiva i rígida dels quaderns específics de cal·ligrafia, però, alhora, sense quedar-nos amb la permissivitat ni amb la creença que el més rellevant és transmetre el missatge sense mantenir les formes i amb la lletra que a l'alumne li plagui. (Garcia, 2013)

Les propostes d'entrenament oculomanual i motrius poden anar des de dibuixar, estripar, enganxar, modelar, retallar a jugar amb cordes, cercles, mocadors, caixes, etc. 

Coltheart (citat per Garcia, 2013) critica el concepte de maduresa per a la lectoescriptura: no parlem d'un aprenentatge evolutiu, sinó d'un aprenentatge artificial que necessita un ensenyament i un entrenament sistemàtic.

La proposta de grafisme d'avui és una proposta per a treballar no només els moviments del canell i la coordinació ma-ull, sinó també vol treballar la creativitat de l'alumne.

Podem afegir a la proposta retoladors de colors o adaptar el cercle de gràfics al nivell del nostre grup.

Imprimibles:

+info: El grafisme al parvulari

Bibliografia

Garcia, M. (2013). El grafisme al parvulari. Educat, 9, 12–19. https://www.educat.cat/blog/el-grafisme-al-parvulari/

Bon Nadal!

 

Llibres i contes: Dolents

Dolents és un àlbum il·lustrat que porta tota la informació important sobre els dolents principals dels contes.

A través de les seves solapes i il·lustracions plenes de detalls, vas descobrint tots els secrets d'alguns dels personatges més malvats de les històries per a infants.

Dolents forma part d'una col·lecció editada per Edicions Maeva i creada per Clotilde Perrin, on es juga amb el que pots veure i amb el que s'amaga darrere de la roba dels diferents personatges.

Per què m'agrada?

Per la gran qualitat a l'hora d'editar un llibre tant pler de detalls, per la feinada que hi ha darrere de cada pestanya que obres...

També m'agrada que els lectors que ja són una mica més grans trobin llibres relacionats amb els contes tradicionals on es dóna una volta a tot el que ja està fet i on poden jugar a cada pàgina.

I sobretot m'agrada perquè les coses que fan por en fan menys quan les coneixes en profunditat.

Recomana't a...

A nens i nenes amb imaginació a qui els agrada un bon conte de tota la vida. 

També per a adults a qui els fascini la literatura infantil i que sàpiguen apreciar la feina darrere un llibre com aquest. 

Però sobretot no el deixeu en mans maldestres! Tots els secrets que porta aquest llibre estan pensats per a mans curoses.