diumenge, 5 de juny de 2022
dissabte, 28 de maig de 2022
Un Món ideal en una substitució de TEI (tècnica educació infantil)
En un Món ideal en una substitució de TEI (tècnica educació infantil) tindria:
Una rebuda amable.
Saben les tasques que fa la TEI.
Et proporcionen un llistat d'infants, amb fotos, característiques, al·lèrgies, etc.
Et proporcionen un llistat amb fotos del personal amb qui treballaràs.
Et proporcionen els telèfons i mails més importants.
T'expliquen l'estil educatiu de l'escola.
T'informen d'on està el material.
Et faciliten contrasenyes i claus.
T'informen de les dates rellevants a l'escola. Excursions, festes, reunions, etc.
Que trobeu a faltar vosaltres quan aneu a fer una substitució?
Nens racialitzats a Espanya
Recomano molt el monòleg de @lamthior al @teatreneubcn
En ell explica el que és ser un nen racialitzat a Espanya. Néixer pensant que és com tots els altres i veure en l'entorn escolar com a ell el tracten diferent pel seu color de pell.
També explica l'etapa de l'adolescència, on de sobte deixa de ser un bonic nen que tots es portarien a casa a convertir-se en un presumpte delinqüent només pel color de la seva pell (en el cas de les nenes la transformació les porta a sentir que se les hipersexualitza).
I per molt que pensem que nosaltres no som racistes, només cal escoltar una mica a una persona racialitzada per veure que hi ha coses que no estem fent bé i que podem millorar.
En els pocs anys que porto treballant en l'àmbit de l'educació el que més m'ha cridat l'atenció ha sigut les actituds racistes que he pogut veure no només en famílies sinó també en educadors.
Em trenca el cor la diferència de tracte i els prejudicis sobre nens i nenes només pel color de la seva pell o per l'origen dels seus pares, sobretot si aquests provenen de l'hemisferi Sud.
Resulta que les notes baixen si una escola té molts nens racialitzats i està en un barri obrer, però, en canvi, si una escola a Sant Cugat (per posar un exemple), té molts nens de pares estrangers, normalment de l'hemisferi nord, és una escola on es creen moltes oportunitats d'aprenentatges i de socialització.
Potser en comptes de criminalitzar a infants només pel color de la seva pell i les butxaques buides dels seus pares, hauríem de fer un pensament com a societat i sobretot com a educadors, i examinar-nos a nosaltres mateixos, per si el suposat nivell baix no serà perquè no ho estem fent prou bé, això si realment existeix aquesta diferència de nivell... Per què a veure, quantes vegades et pots trobar a infants de tres anys que a més de saber la seva llengua materna saben català, castellà i anglès quan acaben el seu pas pel parvulari? Jo això només o he vist a escoles d'alta complexitat.
#racisme #educadors #teatreneu #laminethior
dijous, 5 de maig de 2022
diumenge, 6 de març de 2022
Una mica d'història: Vagues del 88
L'any 1988 va ser un any de reivindicacions i grans canvis en el sector de l'educació a Espanya.
En aquella època la dita "Pasas mas hambre que un maestro de escuela" era ben certa, ja que el sou dels mestres estava per sota de la resta de funcionaris amb tasques i titulacions equivalents.
Entre febrer i juny del 1988 es van fer vint-i-dos dies de vaga i es van celebrar manifestacions multitudinàries com aquesta, a la Diagonal de Barcelona. Font: El Diari del treball
Les cinc grans peticions que es van fer van ser:
- L'homologació salarial amb la resta de funcionaris amb tasques i titulació equivalents a les seves.
- La racionalització de la jornada laboral.
- L'estabilitat de les persones interines i substitutes, que cobraven un 20% menys que els seus companys.
- Evitar la supressió d'aules
- La regulació de la responsabilitat civil. En cas que un estudiant prengués mal a una excursió o al centre, la responsabilitat era del mestre i, si hi havia judici, els possibles costos els abonava el mestre.
Davant la negativa de l'administració a assumir les demandes del col·lectiu, el 3 de març de 1988 en plantejà la convocatòria, que "no fou de vaga indefinida, sinó sostinguda en el temps".
"S'establí un calendari d'aturades i se'n tornaven a convocar de noves si la negociació no avançava. Es va començar els dies 9, 10 i 17 de març.
Davant el bloqueig de la situació, es va continuar amb aturades el mes d'abril, els dies 14, 19, 20 i els dies 26, 27 i 28 de març.
El seguiment de la convocatòria oscil·lava entre el 60% i el 70% i "no era homogeni, sinó que depenia dels dies.
Es va dur a terme també una gran manifestació a Madrid. Hi havia més jornades convocades per al mes de maig i la previsió de començar el curs 1989-1990 amb una vaga indefinida".
Amb aquesta perspectiva, el Ministeri va accedir a negociar. Després que el mes de juny Felipe González remodelà el govern i donà entrada a Joaquín Solana com a nou ministre d'Educació, es va arribar a un preacord amb la majoria dels sindicats. (Picornell, 2013)
A Catalunya, però, les mobilitzacions van continuar perquè el nivell de vida era més alt, tal com indicaven marcadors com l'IPC, i els docents demanaven equiparar el sou al de la resta de funcionaris de la Generalitat, així com l'escolarització de nens als 3 anys (llavors estava en els 4 anys), formació per al professorat i una dotació de dietes per sortides i colònies.
"Entre setembre i abril, a Catalunya no vam fer cap dia de vaga, però sí que vam fer manifestacions amb pares i mares, i vam anar davant la Conselleria d'Educació a tornar el carnet de funcionari, perquè no ens reconeixien com a funcionaris propis.
L'excusa que deien era que podríem parlar-hi quan la Generalitat tingués cossos docents propis. Això ho deien el 89, i el 2021 encara no n'hi han, són cossos estatals transferits". En el marc d'aquest procés, es va nomenar conseller a Josep Laporte, en substitució de Joan Guitart, i, finalment, els mestres de Catalunya van aconseguir gran part de les seves peticions i van veure dignificat el seu sou, passant de prop de 137.000 pessetes (823 euros) el 1990, a 157.000 el 91 i 184.000 (1.106 euros) el 92, quan feia 20 anys la quantitat era d'unes 13.000 pessetes. No s'han repetit al sector mobilitzacions com les del 1988. (Basanta, 2021)
Les claus de l'èxit
Tal com va dir Pere Polo (citat per Basanta, 2021), les Claus d'èxit per a qualsevol convocatòria de vaga són:
- Unitat d'acció de totes les organitzacions implicades.
- Una intensa activitat de comunicació: Tenir clar què es reivindica, quins són els plantejaments màxims i quins els mínims assumibles, que es pot acceptar a la negociació i què no és acceptable.
- Establir mecanismes d'avaluació de l'impacte de la vaga. Ser conscient que està disposat a assumir el col·lectiu.
- S'ha d'aconseguir la comprensió i complicitat dels pares, mares i alumnes.
Si això no s'assoleix, és molt complicat fer front a la demagògia que es posa en pràctica en nom de l'educació.
Bibliografia
Ara Balears. (2013, 18 agosto). Un quart de segle de la darrera gran vaga a educació. Ara Balears. https://www.arabalears.cat/balears/quart-segle-darrera-gran-educacio_1_2248294.html
Basanta, A. (2021, 12 abril). Lluís Filella, memòria de la vaga del 88, que va canviar l'ensenyament a Catalunya. El Diari del Treball. Recuperado 6 de marzo de 2022, de https://diaritreball.cat/lluis-filella-memoria-de-la-vaga-del-88-que-va-canviar-lensenyament-a-catalunya/
Enllaços:
https://www.arabalears.cat/balears/quart-segle-darrera-gran-educacio_1_2248294.html
dilluns, 14 de febrer de 2022
La panera dels tresors
La panera dels tresors és una proposta de joc sensorial i d'exploració d'objectes quotidians dirigida a infants a partir dels sis mesos.
Els objectes de la panera pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta del món i els materials que l'envolten. El joc es basa en una activitat d'exploració amb objectes d'ús quotidià i triats per a desenvolupar els cinc sentits i el moviment del cos.
Espai de joc
L'espai on es presenta la panera ha d'estar lliure de distraccions. Col·locarem la panera a terra sobre una catifa de tons neutres.
Hem d'afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció. Amb aquesta activitat l'infant aprèn sol i per ell mateix.
Panera
Els objectes estaran en una panera resistent i d'una mida que sigui còmode per al nadó de manera que pugui manipular els diferents objectes amb facilitat.
Objectes
El nadó explorarà els objectes pel que fa a textures, formes, pesos, i grandàries, mentre s'estimula el desenvolupament dels sentits, la concentració, i la coordinació i motricitat fina.
És molt important que els objectes estiguin ben nets perquè l'infant els explorarà primer amb la boca, que és la primera via de coneixement. A més, no han de ser perillosos, han de ser prou resistents i ens hem d'assegurar que no se'ls pugui empassar.
La panera s'ha de presentar d'una manera atractiva i amb els objectes ben distribuïts. Aquests s'han d'anar renovant quan es malmetin, substituint els que no despertin interès i rentant els objectes sempre que sigui necessari.
Què hi podem posar?
La podem omplir d'objectes naturals, objectes de materials naturals, de fusta, metàl·lics, de roba, de paper, cartó i vidre. Hem d'evitar posar-hi objectes de plàstic.
Objectes naturals:fruites (llimona, poma, magrana...), castanyes, pinyes, pinyons, elements de la mar (copinyes, caragols de mar...), taps de suro, diferents tipus d'esponges.
Objectes de fusta:capses petites, una cullera, tambors petits, un ou de fusta, daus, castanyetes, espàtula, pinces de la roba.
Objectes de materials naturals:pinta, pilota de llana, raspall de dents, pinzells.
Objectes metàl·lics:claus, clauers, una tassa, culleres, llaunes, anelles, cadenes, una campana.
Objectes de roba:una cartera, una pilota de tenis, una cremallera, bosses petites amb herbes aromàtiques, cintes de diferents textures, una bossa de pell, un ós de peluix.
Objectes de paper i cartó:una caixa, una llibreta, paper de vàter i de cuina.
Objectes de vidre:pots, un mirall, botelles.
També podem posar:
• Llimona
• Ampolleta de vidre
• CD de metall
• Pedres
• Petxines
• Escorça d'arbre
• Esponja
• Pinyols
• Pilota de llana
• Raspall de dents
• Pinzell
• Closques de coco
• Castanyoles
• Daus
• Cullera
• Carrets
• Cendrer
• Joc de claus
• Tassa
• Ouera
• Tub de goma
• Pilota grossa
• Bosses petites amb lavanda, roses, farigola...
• Cintes de textures i colors diferents
• Tac de goma
• Cremallera
• Triangle
• Cadena
• Picarols
• Campana
• Colador
• Pilota de tenis
• Moneder de pell
• Xarxa de pesca
• Espàtula de goma
• Pots de melmelada
• Mirall
• Ampolles de perfum
• Collarets de boles
• Taps grossos d'ampolla
• Bol de fusta
• Sonall
• Cilindres
• Timbal
• Plat
• Ou
• Llibreta
• Tubs de cartó
• Paper xarol
• Paper de vidre
Aquests són només uns exemples dels objectes que podem incloure a la panera dels tresors. Tots els materials que trobem a la panera s'ha de poder rentar i hem de mirar que estiguin en bon estat, en el cas contrari s'han de renovar. També és molt important renovar-los, perquè pels nens seran nous estímuls i això farà que continuïn interessant-se per la panera. Els nous objectes ja poden ser triats més personalment per cada infant, perquè amb les anteriors experimentacions haurem pogut observar les seves preferències si les activitats que duen a terme amb cada objecte.
Paper de l'adult
És un deure dels adults observar el joc amb la cistella i els objectes, per a mantenir la seguretat de l'activitat en tot moment.
A l'hora de recollir els diferents elements o interactuar amb el nadó, podem verbalitzar el nom dels diferents objectes, el nom de les seves qualitats, contar-los, mostrar les sensacions que provoquen, etc.
diumenge, 30 de gener de 2022
DIY: Teatre ombres xineses
Vols fer el teu propi teatre d'ombres xineses?
Material:
Capsa
Paper vegetal o paper de forn
Cartolina negre
Retolador blanc
Plàstic transparent
Retolador permanent
Llanterna
Material:
Capsa
Paper vegetal o paper de forn
Cartolina negre
Retolador blanc
Plàstic transparent
Retolador permanent
Llanterna
Subscriure's a:
Missatges (Atom)