Jocs de coneixença

Mandarina-tigres

Els jocs de coneixença es fan quan s'ajunta un nou grup on hi ha infants (o adolescents i adults) que no es coneixen entre ells.

Aquests jocs ajuden a aprendre els noms dels companys i detalls sobre ells de forma lúdica. A més, es treballa el sentiment de pertinença, la psicomotricitat i el domini del propi cos, el llenguatge oral i les seves estructures lingüístiques bàsiques, sincronitzar el moviment amb la parla, el respecte al torn dels altres, etc.

He recollit alguns exemples per a treballar a les aules, grups d'esplai, extraescolars i fins i tot pot ser molt útil i divertit jugar en grups d'adults com AMPES, escoles amb molts mestres nous, etc.


En el blog el Racó del Menut ens proposen:


EL CABDELL
Posem els infants en dues fileres, i el mestre/educador comença a presentar-se i tot seguir li passa el cabdell a un nen/a i aquest a un altre, així consecutivament. Mirarem de passar el fil de la llana per darrere de les cadires de forma que s’anirà formant una teranyina a força d’anar passar-la de company a company. Els infants al final del joc hauran de saltar entre el fil de llana per anar a saludar al company del davant.

EL PISTOLER
Recomanada per nens més grans, de P5 cap amunt. Es tracta de fer una rotllana. El mestre dirà un nom, aquest s’haurà d’acotar, i les dues persones que tenia al costat hauran de dir el nom de l’altra de la forma més ràpida possible. L’últim en dir el nom perd, i per tant queda eliminat. El que s’havia ajupit, es torna a posar dret i continua jugant. L’objectiu del joc és saber-se els noms i tenir agilitat a l’hora d’actuar.

GOMETS
Repartirem gomets. Els nens i nenes estaran distribuïts per dins de l’aula. El mestre/educador dirà en veu alta: “Enganxarem un gomet al Pau” i els nens hauran d’anar a buscar en Pau.

ROTLLANA DE NOMS
Es tracta de posar-se en rotllana. Un nen/a diu el nom d’un company, s’aixeca i va al seu lloc, aquesta fa el mateix i així successivament. No val repetir el nom d’un company que s’hagi dit, si no queda eliminat.

PAQUETS
Els infants aniran desplaçant-se per tot l’aula. L’educador o mestre exclamarà: “Paquets de 4″ i els nens s’hauran d’agrupar en grups de 4. També es pot canviar la dinàmica i dir “Paquets de samarretes de color groc” o “Paquets de nens amb els ulls blaus”.

QUI ETS?
En rotllana convidarem els nens i nenes que tanquin els ulls. Tot seguit seleccionarem a un nen/a que es posarà al centre. Tot seguit els nens -encara amb els ulls tapats- preguntaran: Qui ets? i el nen/a del mig respondrà: Sóc el visitant. Per la veu hauran de descobrir qui és.

LA DIFERÈNCIA
Asseguts en rotllana, ens fixarem com van vestits els nostres companys. Convidarem als nens i nenes que tanquin els ulls. Escollirem un nen/a a l'atzar i li treure’m alguna peça de roba, una diadema, una polsera o bé li podem posar la samarreta del revès. De nou, direm els nens que obrin els ulls i ens diguin que té de diferent del nostre company/a. Aquest joc va molt bé per treballar la memòria i l’atenció.



SÓC... I EM TOCO...
Asseguts en rotllana, es comença dient: Sóc (el nom) i em toco...(part del cos), la resta dels infants imiten el gest.
D’aquesta manera tots els nens i nenes es van presentant.
Exemple: Sóc la Carme i em toco el peu, sóc en Pau i em toco el nas, sóc la Maria i em toco la panxa,...
Variant:
Es comença dient: Sóc la Carme i em toco el peu.
Segueix l’infant del costat recordant la presentació anterior i afegint la seva: Ella és la Carme i es toca el peu. Jo sóc en Pau i em toco el nas.
Ell és en Pau i es toca el nas. Jo sóc la Maria i em toco la panxa...
No es poden dir parts del cos repetides.


Al blog Fer de mestres ens proposen, entre d'altres: 

LA COQUETA AMB SUCRE
En rotllana, els infants canten la cançó mentre un, girant a dins de la rotllana, balla amb les mans a la cintura. Quan canten “eixerit serà”, qui gira, es queda quiet davant d’un nen o una nena i tots afegeixen a la cançó el seu nom. En acabar, fa una reverència a qui ha triat, per indicar que passa a substituir-lo al mig de la rotllana, per tornar a començar.

PASSAR-SE LA PILOTA
Material: Pilotes i altres elements tous que la substitueixin.
Asseguts en rotllana, dir: "De (nom de qui la tira) a (nom de qui la rep)" i tot seguit es passa la pilota.
Exemple: "D'en Pere a la Paula" i en Pere li passa la pilota a la Paula.
Quan ja es coneixen els noms, per augmentar el ritme del joc, es pot dir només el nom del qui rep la pilota.
Exemple: "A la Paula" i en Pere li passa la pilota a la Paula.
Variants:
· Usar tota varietat de pilotes i distintes maneres de passar-la (amb un bot, per terra, per l’aire, etc.)
· Passar quelcom que no sigui una pilota (mocador, globus, etc.)
· Col·locar-nos en tota varietat de postures (asseguts, de genolls, etc.).

SALTA MIRALTA
S’enfilen els nens i nenes, un al costat de l’altre, damunt d’un graó, no gaire alt, del pati.
Es canta la cançó movent lleugerament les mans amunt i avall. També es van flexionant els genolls al ritme de la melodia. A l’últim vers, en escoltar el seu nom, salta l’infant. Si cal, l’adult l'ajuda, agafant-lo de les mans.
A continuació, tot i la baixa qualitat de la imatge, podeu veure el desenvolupament del joc.

També es pot fer a l’aula fent pujar, un per un, a cada infant a una cadira. Amb aquesta variant, el joc és de més llarga durada i hi ha nens i nenes que s’inquieten.

LA GALLINETA CEGA
Material: Un mocador.
Per fer aquest joc cal que els infants ja es coneguin una mica. És molt útil per comprovar el grau de coneixença entre ells i saber aquells nens i nenes que passen desapercebuts pels seus companys i companyes.
Es fa una rotllana amb un nen o nena a qui se li han tapat els ulls amb el mocador i se li donen unes voltes sobre ell mateix entre tots.
Després, ha de buscar amb les mans a un altre nen o nena a qui tocant haurà d’identificar. Aquest últim es posarà al centre de la rotllana per iniciar una altra vegada el joc.

CERCLES CONCÈNTRICS
Material: Un xiulet.
Per les característiques del joc és més adequat fer-lo a partir de P5.
Es fan dos cercles, un anirà voltant cap a la dreta, l'altre en direcció oposada cantant una cançó i al so del xiulet es paren un infant del cercle exterior davant d'un del cercle interior, llavors es saludaran i es presentaran: “Bon dia! sóc en Pau. Bon dia! sóc la Laia”.
Tot seguit, en tornar a escoltar el xiulet, es continuarà rodant.
Si es coincideix amb la mateixa parella es diran l’edat. Si tornem a coincidir s’explicaran més coses: "Sóc en Mamadou, tinc 5 anys i m’agrada pintar..."
Variants:
Saltar i ballar mentre anem cantant una cançó.
Canviar-se de cercle cada vegada que es pari la cançó, de manera automàtica o de manera lliure.


En el blog El calaix dels jocs proposen:


EL LLOP I LES CABRETES
Edat: de 4 a 8 anys
Objectiu: Aconseguir no ser atrapat pel llop
Participants: a partir de 10
Materials: cercles
Descripció: Tots els nens estan dins de cercles escampats per la pista menys dos que no tenen cercle. Els cercles són les cases de les cabretes. Hi ha una cabreta que no té casa i és empaitada pel llop. Quan la cabreta sense casa entra a casa d’una altra cabreta, la cabreta que l’ocupava surt corrent i ara és ella la que no té casa. Quan el llop toca la cabreta es canvien els papers. Si el llop es cansa molt també el canviarem. Hem de procurar que surtin a córrer totes les cabretes almenys una vegada. Els eliminats tornen a la “vida” quan el seu “assassí” és tocat.

TRIPLE FULARD
Edat: Més de 5
Objectiu: Aconseguir saltar el més lluny possible els tres fulards
Participants: Més de 3
Material: Tres fulards (o tres mocadors o cordes o alguna cosa similar)
Descripció: Es col·loquen els tres fulards paral·lelament a terra, separats amb un pam de distància. Es fa una fila darrera els fulards i, un per un, va passant cada persona saltant els fulards. Per saltar-los correctament només es pot posar un peu entre fulard i fulard. Si algú posa dos peus o trepitja un dels fulards, queda eliminat. A mesura que va passant tothom es van separant els fulards dels extrems, deixant el del mig on està. D’aquesta manera la distància s’anirà fent més gran i cada vegada serà més difícil no trepitjar els fulards o no posar dos peus entre fulard i fulard. L’últim que quedi en peu i no hagi estat eliminat, guanya el joc.

FANTASMES
Edat: 6 anys i endavant
Objectiu: Endevinar qui s’amaga sota el llençol
Participants: 12 a 40
Materials: Un llençol

Descripció: Els jugadors es divideixen en dos equips d’igual nombre, havent-hi un dels equips de sortir del saló. A la trucada de l’animador, l’equip que està fora enviarà un representant, cobert amb un llençol. L’equip intentarà endevinar el seu nom. Tan aviat com és pronunciat el nom, el fantasma es llevarà el llençol per mostrar realment qui és. Si l’equip s’anotarà un punt, si no encerta és l’altre equip el que guanya un punt. L’altre equip repetirà el mateix. El fantasma podrà ajupir-se, posar-se les sabates d’un altre, a fi de dificultar el reconeixement.