Translate

dimecres, 23 de desembre de 2015

Poemes de Nadal - El vers de Nadal

És tradició que els petits de la casa prepararin un poema o uns versos per a recitar la nit de Nadal o el dia de Sant Esteve. 

Aquell dia, després de l'àpat, a l'hora dels torrons, els infants pugen a una cadira i reciten davant de la família. 

Després toquen uns aplaudiments i pares, mares, tiets, tietes, avis i àvies donen unes monedes al nen o la nena.

Si encara no heu preparat el vers d'aquest any, aquí trobareu uns quants per a fer un bon recital!

Cristina Losantos

Com que sóc molt petitet/a
(Poema gestual: vosaltres reciteu i el nen o nena gesticula)
Com que sóc molt petitet/a (posa la mà com si medis l’alçada d’un nen)
i encara no sé dir res, (fa que no amb el dit o es tapa la boca amb les dues mans)
aixeco les manetes, (mans enlaire per sobre del cap i com si ballessin)
i us faig un petonet (les dues mans van cap a la boca per recollir el petó i després s’obren per enviar-lo al públic)
Muà!


Sóc petitet/a

Sóc petitet/a així,
no conec a ningú al món,
només al pare,
a la mare,
les neules
i els torrons.



Pessebre màgic

Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes ning-nang.

Un riu fet de plata
i els ànecs, nedant;
darrere una mata
hi ha un home cagant.

A dins d'una cova
hi ha gent que no es mou;
hi ha un nen sense roba,
l'estufa és un bou.

La neu és farina,
cotó el núvol blanc,
la mare una nina,
i Déu un infant.


EL TIÓ
(Joana Raspall)

Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es preparaper quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torróa vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
 

NON-NON DE NADAL

(Joana Raspall)



T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.



NADALA
(Miquel Martí i Pol)


Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
 
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
 
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
 
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.



NADAL
(Joana Raspall)

Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya…
 
és que a través dels aires de la nit
t’arriba aquell ressò de l’Establia
de quan l’Infant naixia
i s’elevava un càntic d’infinit.
 
Si ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net.




Les figures del pessebre
(Joan Llongueres)

Nadal! Nadal!
Un pas de pardal,
s'allarga el nou dia!
Nadal! Nadal!
A l'home mortal
revé l'alegria!
Cantem i ballem.
Saltem i brinquem.
Deixem la tristesa!
Fem ara, germans,
donant-nos les mans,
florir la infantesa.

Oh que dolça s'ha escampat
la llum d'or del jorn que avança!
Porta als ulls nova esperança;
porta al cor nova bondat!
El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.

La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.

La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.

El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.

El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.

La jove mestressa

que duu la gallina,
la del cistell d'ous
i el sac de farina.

Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.

Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.

També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.

Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.

Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh fràgils figures
de Nostre Senyor.




Avui és Nadal
Veig tot el negre al cel,
veig com em mira la lluna
veig com brillen els estels,
i no sóc astronauta de coet
ni una diminuta gota de pluja.

Només sé que avui és Nadal
i la nit té la màgia d'un gran mirall...



Suc de rostit
Hores de cuina
i a la taula una llarga estona
degustant l'escudella,
dient: -mira que t'ha quedat bona!,
alabant la pilota de carn i pinyons,
aixafant amb delicadesa els cigrons...

Quan surt el rostit
ja s'ha acabat la gana:
quedarà tot el pollastre
nedant al seu suc
i ensenyant l'ala...

Arriben postres i turrons
per estirar la sobretaula
fins que la nit sigilosament s'instaura.



Tornen les festes
S'empassa el temps cada mes
mentre la lluna, nit rere nit, ens fa l'ullet.

S'acaba l'hivern
i ufana llueix la primavera
fins que l'estiu impera
i deixa pas a una tardor que regna.

Torna l'hivern,
tornen el fred, el glaç i les tempestes,
tornen a ser llargues les nits,
tornen les més preuades Festes:
Nadal, Cap d'Any i Reis,
tornen a lluir al cel les estrelles...



Entrarem de puntetes
Entrarem de puntetes
a l'any que estrenem
per despertar les estrelles,
per posar a la nit diamants,
per il·luminar el mapa sideral,
per desitjar que cada dia
et regali una llum especial.

Entrarem de puntetes
a l'any que estrenem.



Quan Nadal és poesia
Quan Nadal és poesia
i la nit s'omple d'estels,
quan se sent al bosc la simfonia
dels arbres adormits sota el vent.

Quan el món s'omple d'esperança
i bastim somnis mirant al cel,
quan ens deixem portar pel temps
per navegar-hi al fred de l'hivern.

Quan els Reis són a prop
i a la cuina hi ha enrenou,
quan et felicita tothom
les Festes i l'any Nou...

Mengem neules, mengem torrons,
cantem poemes, cantem cançons
i per si un cas,
deixem una escletxa a la porta dels balcons!




He vist

He vist a l'escala
pujar el fum de la llar
he vist al terrat
la nit abraçar la ciutat,
he vist com arriba el Nadal
carregat de llums platejades
i menges per àpats especials...

El concert de la coral,
a l'escola el festival,
nadales, estels i poemes,
cantarelles, llaçades, regals,
i aquell fred que et gela el nas
fins que entres a casa,
vas escales amunt
i t'escalfa el fum de la llar...



Nadal blanc
(Dani Espresate)

Com cada any a aquestes dates
ens abriguem fins a dalt,
amb gorra, guants i bufanda,
us desitgem Bon Nadal.

Construïm junts el pessebre
i la neu no veiem pas:
ho diuen tots els poemes
i a mi em sembla un disbarat!

És mentida, quina barra!
Ja m’agradaria a mi
llençar boles a la mare
i fer un ninot gegantí!

Com a petits astronautes
agafarem un coet
per pujar cims de muntanyes
i veure neu, flocs i gel.

I l’any vinent al desembre
potser ja haurem recitat
un poema dels de sempre
d’un Nadal blanc i nevat.



Les estrelles
(Apel·les Mestres)

El cel és un camp
ple de meravelles
la llaurat el Sol,
la Lluna és qui el sembra.
La llavor que hi cau
tot seguit arrela;
arrela i floreix,
cada flor una estrella.
Qua apunta el Sol,
les flors es repleguen;
quan el Sol es pon,
totes s'esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten a la terra;
cada infant que dorm,
una estrella el vetlla.



Ban Reial
(Vicent Valls)

Veniu bona gent d'aquesta contrada,
escolteu el missatge de l'Herald Reial:
ja vénen els Reis, ja vénen els Reis,
per les serralades del Poble Comtal!

Obriu les finestres
deixeu les vostres cartes,
poseu les sabates davant del balcó,
que prompte, molt prompte,
d'ací a quatre dies,
tindreu bones noves
de Tres Grans Senyors.

Fa dies que van creuant les muntanyes
amb barbes nevades, damunt dels camells;
vos porten notícies de terres llunyanes,
del Déu que ha nascut allà per Betlem.

Un Déu com les roses, més dolç que el sucre,
humil com els núvols que broden el cel,
menut com els lliris de la Mariola,
i Fill de Maria, muller de Josep.

Primer Melcior de pressa pujava
la serra d'Aitana amb tots els regals,
i ordres donava a prínceps i patges
que cap a la Vila havien d'anar.

Gaspar des del nord, amb gran caravana,
al cim arribava del Benicadell,
i el nom anotava de tots els que esperen
regals i joguines, salut i altres béns.

Després Baltasar, el rei més intrèpid,
esplèndid com sempre, Montcabrer avall,
paquets preparava amb milers de sorpreses
que prompte veureu per tot el Comtat.

Els tres decidiren el lloc de l'encontre,
i els tres resolgueren que fóra al gener,
dilluns, dia cinc, a les set tocades,
ací es trobarien, per aquest passeig.

Tan sols un encàrrec
digueren solemnes
a tots que escolteu l'avís de l'Herald:
tingueu confiança que Déu vos estima
i vos dóna un reialme de vida i de pau.

Que aquesta notícia el món la conega
i no quede lloc on no l'escampeu.
Ja vénen el Reis, ja vénen els Reis,
per les serralades d'adorar a Déu!



Nit de Reis
(Júlia Costa)

Sota la nit de gener
entre boires i muntanyes,
han viatjat els tres reis,
resplendents de pols daurada,
pel desert de l’infinit,
en camells de xocolata.

Porten les carrosses plenes
de joguines ben triades:
pilotes, nines i trens,
i ordinadors amb pantalles
on pots veure tot el món
des de les cambres de casa.

Porten mitjons i jerseis,
abrics, barrets i flassades,
disfresses, fireta, jocs
d’aquests per jugar a la taula,
llaminadures, titelles,
i un munt de coses estranyes.

-Com està canviant el món!
-Melcior, enfadat, s’exclama-
No m’agraden els joguets
electrònics, que fan ara-.
És un rei tradicional,
de costums encarcarades.

-Melcior, estàs envellint!
-en Gaspar respon amb calma-.
És jove i és coratjós
I la novetat l’exalta.
Amb els estris tecnològics,
ell hi té la mà trencada.

Baltasar, el morenet,
cavalca en silenci, calla.
Porta a les mans un antic
llibre de tapes daurades,
on hi ha la història del món
i cinquanta mil rondalles.

El sol comença a sortir
rere muntanyes de nata.
Els reis estan molt cansats,
la seva gent, esgotada,
de tant pujar pels balcons,
amb la bossa carregada.

Tornaran cap a l’orient,
ho faran ben a trenc d’alba,
doncs tenen un hotelet
a un oasi amb llacs de plata
on reposen durant l’any
de tota aquesta feinada.




Nit de Nadal
(Guerau de Liost -Jaume Bofill i Mates-)

 La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.

El bou recula
poquet a poc.
"Decanta't, mula,
per fer-li lloc".
Oh meravella!
Penja una estrella
de l'embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.

La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d'estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles. 

GuardarGuardarGuardarGuardar

2 comentaris:

  1. Gràcies Carla per compartir aquest extens recull, encara recordo quan era jo la que m'enfilava a la cadira jejeje. Gràcies també per compartir l'entrada de Petit món http://petitmonblogger.blogspot.com.es/2013/12/el-vers-de-nadal.html al clicar el nom de Cristina Losantos, va ser una entrada escrita amb la nostàlgia pròpia dels records d'infantesa.
    Bona entrada d'Any!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, em va encantar la teva entrada :)

      Elimina

Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...