En aquest vídeo podrem veure una manera fàcil d'aprendre matemàtiques a través de la descomposició numèrica.
Si vols veure activitats matemàtiques amb peces de Lego clica aquí
En el vídeo s'utilitzen peces de Lego però el vídeo està basat en les regletes Cuisenaire.
Aquestes regletes s'utilitzen per ensenyar una àmplia varietat de temes matemàtics, com les quatre operacions bàsiques, fraccions, àrea, volum, arrels quadrades, resolució d'equacions simples, els sistemes d'equacions, i fins i tot equacions quadràtiques.
Maria Montessori i Friedrich Froebel van usar regletes per a representar nombres. Però va ser el belga Georges Cuisenaire (1891-1975) qui les va introduir per al seu ús amb professors al llarg de tot el món a partir de 1945. Cuisenaire va ser un professor d'escola primària de Bèlgica, que va publicar un llibre sobre el seu ús en 1952, anomenat Els nombres en colors.
El material que proposa són uns prismes de diferents colors, d'un centímetre quadrat de secció i de longituds que van d'un a deu centímetres. A cada longitud li correspon un color diferent, sense repetir i es relaciona amb un nombre. Així hem de l'un se li assigna el blanc, al dos el vermell, al tres el verd, etc. Les regletes no estan graduades, el que permet que sigui el nen qui descobreixi les seves propietats i com es relacionen entre elles (major que, menor que, més curta, més llarga) i arribi a deduir la seva equivalència numèrica.
Les regletes de Cuisenaire segueixen aquest sistema:
- Regleta blanca = 1 cm.
- Regleta vermella = 2 cm.
- Regleta verd clar = 3 cm.
- Regleta carmí = 4 cm.
- Regleta groga = 5 cm.
- Regleta verd fosc = 6 cm.
- Regleta negra = 7 cm.
- Regleta cafè = 8 cm.
- Regleta blava = 9 cm.
- Regleta taronja = 10 cm.
Activitats amb regletes Cuisenaire (Proposades per el blog seeducansolos)
Formar l'escala: ordenar les regletes formant l'escala amb els 10 colors i mides. Després d'això, es poden fer escales amb dissenys diversos, més i més complicades.
Completar i descompondre l'escala, la de 9 es completa amb la de 1, la de 8 amb la de 2...
Després de formar l'escala, comprovar que cada regleta és UN més que a regleta següent: la vermella és la blanca més un, la verda és la vermella més un, la groga és la rosa més un....
Col·locar-les i classificar-les per grups: agafant un grapat, ordenar-les.
Cercar parells de regletes que formin una de 10. Així dos de 5, una de 4 i una de a 6 ... són equivalents a la taronja de 10. Aquesta activitat es pot fer amb qualsevol altre número, no tan sols 10: ¿quantes regletes són equivalents a la de 5, a la de 6, ... ?, però com que el nostre sistema numèric és decimal, és convenient treballar molt els canvis en 10.
Fer camins, dibuixos, puzles... Es poden fer d'una manera més o menys espontània, o bé donant una plantilla o un model en paper i copiar-lo.
Fer quadrats: Amb les regletes del mateix color, o barrejant colors. Així, podem fer un quadrat amb dos regletes de 2 (vermelles) o amb una de dues, i dos d'un.
Fer cubs: amb regletes del mateix color, o barrejant-los.
Agafar un grapat de regletas, i amb elles fer el major quadrat possible. També es pot intentar fer el major cub possible. Això és fer arrels quadrades i cúbiques.
Jugar a canviar: amb dos jugadors, donar un grapat de regletes a cada un i que es canviïn. IMPORTANT, els canvis han de ser sempre equivalents: canviar una de 5 per una de 2 i una altra de 3.
La serp de color: després de col·locar un grapat de regletes en fila, fent caminets, serps, figures... Anem a calcular quantes n'hi ha. Per a això es col·loquen totes en fila. Es col·loquen en paral·lel les regletes taronges (les de 10) per anar fent canvis. Un cop hem canviat totes les possibles per taronges, ja podem calcular el seu valor: si tenim 6 taronges i una groga, tenim 65. Això és sumar.
Sumar: és molt semblant a la serp de color. Escollir les regletes que anem a sumar, ordenar-col·locant-les en fila perquè sigui més fàcil fer el canvi per totes les regletes taronges possibles.
Restes: posar una regleta (per exemple la de 10) i sota d'ella una altra (per exemple la de 3) i buscar la que li falta per ser equivalent a la primera (ens faltaria la de 7).
Endevina el que tinc a la mà: mostrar dues regletes equivalents a una altra, per exemple 3 i 4 són com la de 7. A continuació, en una mà agafar la de 3 i en una altra la de 4. Donar a escollir un dels punys i preguntar "si aquí tinc aquesta, quant val la que tinc a l'altra mà per arribar a la qual està a la taula?"
Multiplicar: Es repeteix tantes vegades la mateixa regleta, i es fan els canvis necessaris per calcular el seu valor, per exemple, 3 × 4: agafar 4 regletes de 3 i calcular el seu valor. Després es pot provar la propietat commutativa.
Dividir: agafar una regleta (o diverses, agafant la calor que vulguem dividir) i buscar entre totes regletes iguals podem dividir-la. Per exemple, en la imatge veiem que la regleta de 10 podem dividir-la en dues regletes de 5, en tres regletes de 3 i necessitem una d'1, en cinc regletes de 2, o en deu regletes de 1. Això és dividir, i és calcular els divisors d'un nombre (divisors de 10: són 5, 2, 10 i 1).
Maria Montessori i Friedrich Froebel van usar regletes per a representar nombres. Però va ser el belga Georges Cuisenaire (1891-1975) qui les va introduir per al seu ús amb professors al llarg de tot el món a partir de 1945. Cuisenaire va ser un professor d'escola primària de Bèlgica, que va publicar un llibre sobre el seu ús en 1952, anomenat Els nombres en colors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada