Translate

dimarts, 20 de març de 2018

Llibres i contes: Poema pedagógico, de Antón Makárenko

 Sempre m'ha cridat l'atenció la història en general, però en particular, com s'ha educat als infants al llarg del temps. Trobo que l'educació dels més petits ens parla molt de com és una societat, així que quan ja fa un temps vaig llegir una petita ressenya sobre el llibre "Poema Pedagógico" de A. Makárenko, em va intrigar i el vaig voler llegir.

El llibre ens situa a principis del segle XX a Rússia, quan es començava a posar en pràctica les teories comunistes, en aquest cas, les educatives.
Antón Makárenko ens descriu, a través de petites anècdotes, el dia a dia de la posada en marxa d'un centre educatiu per a joves sense pares o petits delinqüents. El que narra va passar de veritat, són històries reals, sempre explicades des de la visió d'aquest educador, tot i que hi ha moments que ens pot semblar increïble com tenien deixats de la mà de deu a aquests pobres nens i el centre.

Un dia encarreguen a Makárenko, la posada en marxa d'una colònia per a delinqüents menors d'edat. Aquesta colònia, que primer no té nom, posteriorment la van anomenar Máximo Gorki, en honor a un escriptor que agradava molt als infants i als joves del centre.

Makárenko, jove i sense experiència pràctica, es troba de sobte amb la tutela d'un grup de nens i algunes nenes, que només saben robar i que no tenen cap tipus d'estructura familiar, en mig d'un camp amb algunes barraques i cases mig derruïdes per la revolució, i amb pocs diners per mantenir tot.
Així que el jove es dedica a organitzar la colònia de manera que sigui autosuficient i que del mateix treball dels infants surtin les provisions per a subsistir, a més d'intentar donar als nens i nenes uns estudis bàsics.




Tot i semblar increïble (els infants anaven descalços, no tenien roba d'abrigar, menjar o sostre, etc.), se'n en surt, i a base de treball pràctic i estructurar les relacions dels infants de manera que es busca el bè comú de la petita societat que han creat, acaben convertint-se en una colònia d'infants units, on molts d'ells arriben a anar a la universitat i/o troben una bona feina.
Mentre, els teòrics de l'educació, que són els seus superiors, i que mai han treballat en les mateixes condicions, no paren de posar-li la traveta.

Perquè m'agrada?
Tot i salvant distàncies, el llibre m'ha semblat molt actual. Quants directors d'escola no se les han de tenir amb inspecció o polítics de torn per aconseguir recursos bàsics per al centre i al mateix temps rebre critiques que no venen amb cap ajuda o base pràctica per portar-les a terme?
També m'ha agradat perquè et dóna una visió molt clara dels infants amb problemes molt greus de conducta. I tot i que no es pot aplicar els mateixos mètodes del llibre, per a la "re-educació", ja que seria il·legal i totalment fora de lloc actualment, ens pot donar una idea general del camí a seguir.

Recomana't a...
Directors que tinguin una estona per llegir un llibre molt gruixut, amants de la història de l'educació, adolescents a qui els agradin les històries reals o diaris i persones que tenen o tindran a càrrec seu a nens amb problemes de conducta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...