Etiquetes

Mama, vull ser Youtuber


Fa uns mesos, la filla d'una amiga, em va dir que de gran volia ser Youtuber (té sis anys).
Em vaig quedar parada, havia sentit a dir, que ara, molts adolescents aspiraven a ser Youtubers (fa uns anys volien sortir a Gran Hermano), però mai havia sentit dir-ho a una nena petita, així que vaig preguntar-li el perquè.
La nena em va dir que volia ser com les Youtubers Clàudia i Gisela, perquè tenien moltes joguines, l'armari pler de vestits de princesa i calaixos amb moltes corones de plàstic. Em va dir que no paraven de fer trapelleries, jugar i banyar-se a la piscina (que omplien de slime), que era una feina molt fàcil i divertida.
Mentre m'ho explicava, la seva mare feia cara de circumstàncies.
Veient la cara de la mare, vaig començar a preguntar a la nena sobre si ja havia escrit els guions, demanat permís a les piscines per a utilitzar-les per a gravacions i omplir de slime, etc.
Va semblar que la nena es va fer una idea de que no era tan fàcil tot plegat...

També vaig fixar-me, en com la meva neboda de tres anys, a la que et despistaves, et treia el mòbil, es posava Youtuber i es veia un rere l'altre els vídeos d'una nena que es diu Diana i que es passa el dia jugant a princeses o a maquillar-se, a més de vídeos de joguines. A la que li traiem el mòbil era una marranada.


Però al final m'he decidit a escriure aquest post, arran de veure a les famoses Youtubers que adora la nena de la meva amiga, passejant pel carrer, mentre tots els nens i adults amb fills, se les miraven de reüll o les paraven per fer fotos. 


Havien vingut a comprar en un gran cotxe metal·litzat rosa, cosa que feia que cridessin encara més l'atenció, per molt que portessin caputxes o gorres. No se les veia molt contentes amb l'expectació que creaven.


Per començar, hauríem de deixar clar, que un nen YouTube (si surt en pantalla de forma habitual), és un nen que treballa.
En general, els infants menors de 16 anys no poden treballar, però existeixen excepcions, com els nens actors.

Hauríem de suposar, que els nens YouTube es regeixen sota la legislació de nens actors, però, qui vigila que es compleixi cap normativa si tot es fa dins de les quatre parets de casa? Com saber quantes hores treballen al dia o a la setmana? Qui està al cas de què els pares no es gastin tots els diners que guanyen els seus fills? Com saber si aquesta experiència és adequada per aquell infant en concret o és una obligació? I per últim, però no menys important, qui regula que el material que s'està penjant a YouTube i que va dirigit a infants, sigui adequat per als menors?

Segons el Reial Decret 1435/85, la participació de menors de 16 anys en espectacles públics, s'ha de fer amb el consentiment dels pares, no ha de suposar cap perill físic per a l'infant i no ha d'interferir en la seva formació professional i humana. A més, segons la comunitat autònoma, poden canviar certs paràmetres d'aquest decret.
Però no hi ha cap decret que reguli un possible perill psicològic per a l'infant, ni està regulat qui té drets sobre els diners que guanyen els nens, quan els seus pares venen la seva imatge.

Segons els pares d'aquestes nenes i nens, la feina de YouTube ajuda als infants a ser menys vergonyosos, a tenir un futur més brillant, a aprendre coses noves, a ser responsables, etc.
Però realment cal exposar als infants a un munt de persones perquè aprenguin tot això que aquests pares consideren tan important?
Que pot suposar per a un infant, no poder sortir de casa sense que el reconeguin? O exposar la seva vida privada als seus veïns, companys i desconeguts?
A més, veient el contingut de la majoria d'aquests canals, els nens es dediquen a jugar amb joguines o productes que els regalen les grans marques i a visitar espais privats dirigits als nens. Així que els canals infantils acaben sent publicitat encoberta.



Per una altra banda, estan els milions de nens que consumeixen aquests tipus de vídeos.
Antigament, només hi havien un, dos o màxim, tres Canals de TV. Tots els nens veien els mateixos dibuixos i publicitat, que després comentaven a l'hora del pati.
Amb YouTube i els Canals privats, podem triar el contingut que més s'adapta a l'edat i gustos dels nostres fills. Això que pot ser un avantatge, es pot convertir en un problema si deixem que ens desbordi tanta informació i acabem no supervisant el que veuen els nostres peques.

YouTube o els canals privats infantils, no deixen de ser empreses que busquen guanyar diners.
Per aconseguir-ho, han de crear material atractiu per a la quantitat més gran d'infants possible (de tot el món), per a convertir-los en petits consumistes de menjar, roba, joguines i productes de merchandising.

Les marques de productes infantils, han descobert que els canals de YouTube dirigits a infants, són un gran mitjà per fer publicitat a baix cost.
Així que ens trobem que molts Youtubers, reben cada setmana de forma gratuïta, joguines noves i altres productes a canvi de què els treguin al seu canal.

Aquests continguts acaben sent, moltes vegades, sexistes, ja que a les nenes se'ls regala nines i maquillatge i als nens, dinosaures o joguines d'experiments.

També donen als infants, la sensació que poden aconseguir les joguines que ells vulguin en qualsevol moment, sense importar el seu preu, si són adequades al seu desenvolupament o gustos.


Quina classe de valors estem donant als nostres nens, si els deixem veure, sense cap mena de supervisió, o si els fem participar en vídeos, on l'únic objectiu és mostrar un producte o l'altre en venda? Quina classe d'adults acabaran sent?

Entenc que aquests vídeos són molt atraients, sobretot, perquè els protagonitzen nens petits reals, però i si dediquem una estona a buscar quins vídeos són més adequats als valors que volem ensenyar als nostres fills? I si ens asseiem amb ells i els comentem?

També seria necessari buscar la regularització dels continguts classificats com a educatius o infantils a YouTube i a la TV (l'altre dia vaig llegir una queixa sobre el sexisme que es podia veure als episodis de Peppa Pig, un dels dibuixos que més triomfen entre els més petits).
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada