Assetjament escolar - Bullying
L'assetjament sempre ha existit i existeix a tots els nivells i edats, tant a escoles, instituts, feina o vida social en general.
L'assetjament escolar o bullying, s'utilitza per a anomenar el fenomen del maltractament entre iguals, sigui de forma física o psicològica, durant l'etapa d'escolarització, tant en centres privats com públics.
L'assetjador gaudeix sentint-se superior a l'assetjat i s'alegra amb el patiment d'aquest.
L'exposició repetida d'aquesta condició per part de la víctima pot portar amb si conseqüències greus a escala psicològica.
Perquè actua així l'assetjador?
Una causa personal podria ser, per exemple, la baixa autoestima de l'assetjador. Sentir superior a l'assetjat seria una manera de suplir la poca confiança en si mateix.
Pel que fa a les causes familiars, l'origen de la violència dels nens assetjadors podria trobar-se en el model de pare agressiu.
A més, la tensió econòmica, la mala relació entre els progenitors, els valors adquirits, l'absència de regles de convivència, etc. podrien ser causes probables del desenvolupament d'aquest fenomen.
L'assetjador busca poder, però si els espectadors no reaccionen de manera positiva als seus comportaments agressius, no aconseguirà aquesta posició de superioritat a la qual tant aspira i deixarà d'assetjar.
Efectes negatius en la salut física i psíquica detectats en víctimes d'assetjament escolar
1. Estrès: Les víctimes d'assetjament escolar presenten estrès no només durant l'època escolar sinó també anys després.
2. Ansietat i depressió: Les víctimes d'assetjament tenien una major probabilitat de patir trastorns com l'agorafòbia, el trastorn d'ansietat generalitzat i les crisis de pànic. També presentaven majors taxes de depressió i d'aïllament social.
3. Somatitzacions: També poden presentar trastorns psicosomàtics.
4. Suïcidi: Hi ha una major probabilitat de suïcidis en aquestes persones.
5. Problemes en la socialització i en el futur laboral: Les víctimes d'assetjament a l'escola presenten, estadísticament, pitjors indicadors pel que fa a la seva qualitat de vida familiar i en la seva capacitat adquisitiva en la seva vida adulta. També poden patir un pitjor acompliment en les seves habilitats socials i comunicatives.
Tipus d'assetjament escolar
1. Bullying verbal: El bullying verbal o assetjament escolar verbal es caracteritza perquè l'assetjador expressa paraules cruels, insults, amenaces, intimidació, bromes i frases excloents sobre l'aparença, la condició sexual, l'etnicitat, la raça o la discapacitat de la víctima.
2. Bullying físic: El bullying físic es caracteritza per un comportament agressiu i intimidatori per part de l'assetjador, que inclou puntades de peu, cops, travetes, bloquejos o empentes.
3. Bullying social o relacional: Aquest tipus de bullying és més complicat de detectar i sol succeir a esquena de la víctima. L'objectiu sol ser que la persona no s'uneixi o no formi part d'un grup. Ja sigui al menjador, en els partits de futbol del pati o qualsevol activitat social o educativa del centre, la víctima és menyspreada o repudiada pels seus companys.
Les noies són més propenses a patir aquest tipus d'assetjament escolar. El dolor emocional produït pel bullying social pot ser igual d'intens que el sofert pel bullying físic i les seqüeles pot durar fins i tot més temps.
4. Cyberbullying: El cyberbullying és un fenomen que ha nascut causa de l'auge de les xarxes socials. Es caracteritza per l'assetjament o la intimidació produïda a través de les xarxes socials, missatges de text i correus electrònics. A través del mitjà digital, l'assetjador difon falsos rumors, mentides, amenaces, comentaris sexistes o racistes, causant un enorme malestar i problemes psicològics i emocionals en la víctima.
5. Bullying carnal: Aquest tipus de bullying és possiblement el més complicat d'analitzar, ja que moltes persones es neguen a acceptar que hi hagi nens que realitzin aquest tipus de conductes. Aquesta classe d'assetjament a l'escola es caracteritza per comentaris masclistes o obscens, per tocar a la víctima en llocs íntims o pressionar aquesta perquè faci alguna cosa que no vol (per exemple, veure pel·lícules per a adults). Aquesta classe de bullying pot causar greus problemes psicològics i marcar per sempre les relacions íntimes i afectives de la víctima.
Com tractar l'assetjament escolar?
MESTRES I EDUCADORS
Estar informats i alerta: Els educadors han de ser conscients que si bé l'assetjament ocorre generalment en llocs com els banys, el pati de jocs, els passadissos plens de persones i en els autobusos escolars, a més succeeix amb telèfons mòbils i ordinadors (on hi ha poca o cap supervisió).
Els mestres i educadors han d'emfatitzar que informar no és delatar.
Si un mestre s'observa un cas d'intimidació a l'aula, ha d'intervenir immediatament per impedir-ho, reportar l'incident i informar el personal corresponent perquè sigui investigat.
No és recomanable fer una reunió conjunta amb l'assetjador i l'assetjat, ja que seria vergonyós i intimidaria enormement a l'estudiant que ha estat objecte de l'abús.
PARES DE NENS ASSETJATS
Observi l'actitud del seu fill per detectar senyals d'assetjament: No sempre els nens són propensos a dir que els estan intimidant. Entre els senyals que un nen està sent assetjat figuren: roba esquinçada, por a anar a l'escola, disminució de la gana, malsons, plor o depressió i ansietat general.
Si descobreix que el seu fill és objecte d'assetjament, no recorri a frases com "no li facis cas" ni "aguanta sense queixar-te". Per contra, sostingui converses obertes en què pugui assabentar-se del que passa a l'escola per tal de prendre mesures apropiades per rectificar aquesta situació.
Però això és el més important: faci-li saber al seu fill o filla que està disposat a ajudar-lo i que no intenti contraatacar a l'assetjador.
Mentre no es pugui prendre alguna mesura a escala administrativa, ensenya al teu fill a fer front a la intimidació sense exposar-se a ser maltractat físicament.
Els pares han de reportar el cas a l'escola.
Els pares han de reportar a la policia els missatges amenaçadors i guardar les evidències pertinents dels missatges de text, de correu electrònic, o els comentaris col·locats en llocs web.
PARES DE NENS ASSETJADORS
- Parli amb els seus fills sobre l'assetjament escolar. És possible que el seu fill estigui confrontant problemes per comprendre els signes socials, i ignori el mal que està fent. Recorda al teu fill que intimidar altres pot comportar conseqüències d'índole jurídica.
- Els nens imiten les formes de comportament que adopten els seus pares. Estar exposat a un comportament agressiu o a un entorn massa estricte a casa fa que el nen tingui més propensió a l'assetjament escolar. Els pares / tutors han de donar exemples positius en la seva forma de relacionar-se amb altres persones i amb els seus fills.
- Sovint, els nens amb problemes d'autoestima assetgen a altres per sentir-se bé amb ells mateixos. Fins i tot els nens que gaudeixen de certa popularitat i acceptació poden tenir tendències cruels. Els pares han d'evitar i castigar el comportament cruel dels seus fills.
ESTUDIANTS
- Informar els casos d'assetjament personal i cibernètic: És important que els estudiants informin els pares o a un adult de confiança sobre qualsevol cas d'intimidació. Sovint, els nens no reporten casos d'assetjament cibernètic perquè temen que els seus pares els impedeixin utilitzar el telèfon o l'ordinador. Els pares han de protegir als seus fills si aquests els informen d'un cas d'intimidació, i no impedir-los que facin servir el telèfon com a conseqüència d'aquesta situació. Els nens han de recordar que l'assetjament escolar és incorrecte, i que ha de ser resolt per un adult.
- No respondre a l'assetjament amb violència: Intenta no demostrar enuig ni plorar. Cal dir-li amb calma l'assetjador que deixi d'intimidar, o, simplement, allunyar-se per evitar problemes.
- Estar sempre acompanyat: Sempre que sigui possible, eviti que es produeixin situacions en llocs on no hi hagi altres estudiants o mestres.
MÈTODE KIVA
El mètode Kiva, que ha fet disminuir dràsticament l'assetjament a Finlàndia i que, donat el seu èxit, ha començat a exportar-se a nombrosos països, entre ells Espanya.
El programa consisteix a no centrar-se en la dialèctica de la confrontació entre víctima i assetjador, en no tractar la víctima perquè sigui més extravertida ni a intentar canviar l'assetjador perquè desenvolupi empatia.
Kiva es basa a influir en els alumnes testimonis de l'assetjament perquè no participin indirectament en ell. Si això s'aconsegueix, l'assetjador, que necessita reconeixement per prosseguir amb el bullying, deposarà la seva actitud en no ser rendible ser cruel en termes de popularitat.
KIVA
- Treballar les emocions o competències socioemocionals i valors: Els estudiants reben una vintena de classes als 7, 10 i 13 anys per identificar les emocions dels companys, saber com se senten pel to de veu o l'expressió corporal i reconèixer les diferents formes d'assetjament escolar.
D'aquesta manera, ja són conscienciats des de ben petits.
- Bústia virtual en què denunciar possibles casos d'assetjament sota l'anonimat: A través d'una bústia virtual, els menors poden denunciar si són víctimes o testimonis sense que ningú se n'adoni. "L'objectiu és que siguin els mateixos nens els que facin l'autoavaluació i autoreflexió sobre com millorar l'ambient i la convivència".
- Professors en què confiar: A més, per augmentar la seva visibilitat i recordar als alumnes que la seva tasca és ser responsables de la seguretat de tots, els professors que vigilen l'esbarjo usen armilles reflectants.
- Donar suport a la víctima i sensibilitzar els testimonis: Tres professors formen l'equip KiVa, són els encarregats d'actuar quan es té coneixement d'un cas d'assetjament. Primer parlen amb la víctima per donar-li suport i tranquil·litzar-la. Posteriorment, es dirigeixen al presumpte assetjador i als testimonis, pedra angular del programa, per sensibilitzar-los.
Fonts:
Psicología y mente
Universidad Internacional de Valencia
APA
KiVa Program
L'assetjament escolar o bullying, s'utilitza per a anomenar el fenomen del maltractament entre iguals, sigui de forma física o psicològica, durant l'etapa d'escolarització, tant en centres privats com públics.
L'assetjador gaudeix sentint-se superior a l'assetjat i s'alegra amb el patiment d'aquest.
L'exposició repetida d'aquesta condició per part de la víctima pot portar amb si conseqüències greus a escala psicològica.
Perquè actua així l'assetjador?
Una causa personal podria ser, per exemple, la baixa autoestima de l'assetjador. Sentir superior a l'assetjat seria una manera de suplir la poca confiança en si mateix.
Pel que fa a les causes familiars, l'origen de la violència dels nens assetjadors podria trobar-se en el model de pare agressiu.
A més, la tensió econòmica, la mala relació entre els progenitors, els valors adquirits, l'absència de regles de convivència, etc. podrien ser causes probables del desenvolupament d'aquest fenomen.
L'assetjador busca poder, però si els espectadors no reaccionen de manera positiva als seus comportaments agressius, no aconseguirà aquesta posició de superioritat a la qual tant aspira i deixarà d'assetjar.
Efectes negatius en la salut física i psíquica detectats en víctimes d'assetjament escolar
1. Estrès: Les víctimes d'assetjament escolar presenten estrès no només durant l'època escolar sinó també anys després.
2. Ansietat i depressió: Les víctimes d'assetjament tenien una major probabilitat de patir trastorns com l'agorafòbia, el trastorn d'ansietat generalitzat i les crisis de pànic. També presentaven majors taxes de depressió i d'aïllament social.
3. Somatitzacions: També poden presentar trastorns psicosomàtics.
4. Suïcidi: Hi ha una major probabilitat de suïcidis en aquestes persones.
5. Problemes en la socialització i en el futur laboral: Les víctimes d'assetjament a l'escola presenten, estadísticament, pitjors indicadors pel que fa a la seva qualitat de vida familiar i en la seva capacitat adquisitiva en la seva vida adulta. També poden patir un pitjor acompliment en les seves habilitats socials i comunicatives.
Tipus d'assetjament escolar
1. Bullying verbal: El bullying verbal o assetjament escolar verbal es caracteritza perquè l'assetjador expressa paraules cruels, insults, amenaces, intimidació, bromes i frases excloents sobre l'aparença, la condició sexual, l'etnicitat, la raça o la discapacitat de la víctima.
2. Bullying físic: El bullying físic es caracteritza per un comportament agressiu i intimidatori per part de l'assetjador, que inclou puntades de peu, cops, travetes, bloquejos o empentes.
3. Bullying social o relacional: Aquest tipus de bullying és més complicat de detectar i sol succeir a esquena de la víctima. L'objectiu sol ser que la persona no s'uneixi o no formi part d'un grup. Ja sigui al menjador, en els partits de futbol del pati o qualsevol activitat social o educativa del centre, la víctima és menyspreada o repudiada pels seus companys.
Les noies són més propenses a patir aquest tipus d'assetjament escolar. El dolor emocional produït pel bullying social pot ser igual d'intens que el sofert pel bullying físic i les seqüeles pot durar fins i tot més temps.
4. Cyberbullying: El cyberbullying és un fenomen que ha nascut causa de l'auge de les xarxes socials. Es caracteritza per l'assetjament o la intimidació produïda a través de les xarxes socials, missatges de text i correus electrònics. A través del mitjà digital, l'assetjador difon falsos rumors, mentides, amenaces, comentaris sexistes o racistes, causant un enorme malestar i problemes psicològics i emocionals en la víctima.
5. Bullying carnal: Aquest tipus de bullying és possiblement el més complicat d'analitzar, ja que moltes persones es neguen a acceptar que hi hagi nens que realitzin aquest tipus de conductes. Aquesta classe d'assetjament a l'escola es caracteritza per comentaris masclistes o obscens, per tocar a la víctima en llocs íntims o pressionar aquesta perquè faci alguna cosa que no vol (per exemple, veure pel·lícules per a adults). Aquesta classe de bullying pot causar greus problemes psicològics i marcar per sempre les relacions íntimes i afectives de la víctima.
Com tractar l'assetjament escolar?
MESTRES I EDUCADORS
Estar informats i alerta: Els educadors han de ser conscients que si bé l'assetjament ocorre generalment en llocs com els banys, el pati de jocs, els passadissos plens de persones i en els autobusos escolars, a més succeeix amb telèfons mòbils i ordinadors (on hi ha poca o cap supervisió).
Els mestres i educadors han d'emfatitzar que informar no és delatar.
Si un mestre s'observa un cas d'intimidació a l'aula, ha d'intervenir immediatament per impedir-ho, reportar l'incident i informar el personal corresponent perquè sigui investigat.
No és recomanable fer una reunió conjunta amb l'assetjador i l'assetjat, ja que seria vergonyós i intimidaria enormement a l'estudiant que ha estat objecte de l'abús.
PARES DE NENS ASSETJATS
Observi l'actitud del seu fill per detectar senyals d'assetjament: No sempre els nens són propensos a dir que els estan intimidant. Entre els senyals que un nen està sent assetjat figuren: roba esquinçada, por a anar a l'escola, disminució de la gana, malsons, plor o depressió i ansietat general.
Si descobreix que el seu fill és objecte d'assetjament, no recorri a frases com "no li facis cas" ni "aguanta sense queixar-te". Per contra, sostingui converses obertes en què pugui assabentar-se del que passa a l'escola per tal de prendre mesures apropiades per rectificar aquesta situació.
Però això és el més important: faci-li saber al seu fill o filla que està disposat a ajudar-lo i que no intenti contraatacar a l'assetjador.
Mentre no es pugui prendre alguna mesura a escala administrativa, ensenya al teu fill a fer front a la intimidació sense exposar-se a ser maltractat físicament.
Els pares han de reportar el cas a l'escola.
Els pares han de reportar a la policia els missatges amenaçadors i guardar les evidències pertinents dels missatges de text, de correu electrònic, o els comentaris col·locats en llocs web.
PARES DE NENS ASSETJADORS
- Parli amb els seus fills sobre l'assetjament escolar. És possible que el seu fill estigui confrontant problemes per comprendre els signes socials, i ignori el mal que està fent. Recorda al teu fill que intimidar altres pot comportar conseqüències d'índole jurídica.
- Els nens imiten les formes de comportament que adopten els seus pares. Estar exposat a un comportament agressiu o a un entorn massa estricte a casa fa que el nen tingui més propensió a l'assetjament escolar. Els pares / tutors han de donar exemples positius en la seva forma de relacionar-se amb altres persones i amb els seus fills.
- Sovint, els nens amb problemes d'autoestima assetgen a altres per sentir-se bé amb ells mateixos. Fins i tot els nens que gaudeixen de certa popularitat i acceptació poden tenir tendències cruels. Els pares han d'evitar i castigar el comportament cruel dels seus fills.
ESTUDIANTS
- Informar els casos d'assetjament personal i cibernètic: És important que els estudiants informin els pares o a un adult de confiança sobre qualsevol cas d'intimidació. Sovint, els nens no reporten casos d'assetjament cibernètic perquè temen que els seus pares els impedeixin utilitzar el telèfon o l'ordinador. Els pares han de protegir als seus fills si aquests els informen d'un cas d'intimidació, i no impedir-los que facin servir el telèfon com a conseqüència d'aquesta situació. Els nens han de recordar que l'assetjament escolar és incorrecte, i que ha de ser resolt per un adult.
- No respondre a l'assetjament amb violència: Intenta no demostrar enuig ni plorar. Cal dir-li amb calma l'assetjador que deixi d'intimidar, o, simplement, allunyar-se per evitar problemes.
- Estar sempre acompanyat: Sempre que sigui possible, eviti que es produeixin situacions en llocs on no hi hagi altres estudiants o mestres.
MÈTODE KIVA
El mètode Kiva, que ha fet disminuir dràsticament l'assetjament a Finlàndia i que, donat el seu èxit, ha començat a exportar-se a nombrosos països, entre ells Espanya.
El programa consisteix a no centrar-se en la dialèctica de la confrontació entre víctima i assetjador, en no tractar la víctima perquè sigui més extravertida ni a intentar canviar l'assetjador perquè desenvolupi empatia.
Kiva es basa a influir en els alumnes testimonis de l'assetjament perquè no participin indirectament en ell. Si això s'aconsegueix, l'assetjador, que necessita reconeixement per prosseguir amb el bullying, deposarà la seva actitud en no ser rendible ser cruel en termes de popularitat.
KIVA
- Treballar les emocions o competències socioemocionals i valors: Els estudiants reben una vintena de classes als 7, 10 i 13 anys per identificar les emocions dels companys, saber com se senten pel to de veu o l'expressió corporal i reconèixer les diferents formes d'assetjament escolar.
D'aquesta manera, ja són conscienciats des de ben petits.
- Bústia virtual en què denunciar possibles casos d'assetjament sota l'anonimat: A través d'una bústia virtual, els menors poden denunciar si són víctimes o testimonis sense que ningú se n'adoni. "L'objectiu és que siguin els mateixos nens els que facin l'autoavaluació i autoreflexió sobre com millorar l'ambient i la convivència".
- Professors en què confiar: A més, per augmentar la seva visibilitat i recordar als alumnes que la seva tasca és ser responsables de la seguretat de tots, els professors que vigilen l'esbarjo usen armilles reflectants.
- Donar suport a la víctima i sensibilitzar els testimonis: Tres professors formen l'equip KiVa, són els encarregats d'actuar quan es té coneixement d'un cas d'assetjament. Primer parlen amb la víctima per donar-li suport i tranquil·litzar-la. Posteriorment, es dirigeixen al presumpte assetjador i als testimonis, pedra angular del programa, per sensibilitzar-los.
Fonts:
Psicología y mente
Universidad Internacional de Valencia
APA
KiVa Program
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada