Resolució de conflictes a infantil

A continuació us explico la meva experiència amb els conflictes a P2.

Cap al segon trimestre de P2, una mica abans, una mica després, vaig poder observar com els conflictes entre els companys de l'aula creixien, o per dir-ho de forma exacta, els infants eren menys tolerants amb els altres nens. 
Que un company s'assegués davant l'altre, que un nen toqués a un altre en passar, que a un nen li cridés l'atenció la sabata del que tenia al costat, etc. Tot això acabava amb plors, marranades o cops.

Cap a aquesta edat, s'ajunta que són capaços de fer-se entendre, que tenen més control i coneixement sobre el seu propi cos i sentit de jo i que encara no veuen als altres infants com a éssers mereixedors del mateix que puguin tenir ells mateixos.

Normalment, el que se sol fer, és renyar al nen que molesta o parlar amb ell sobre els seus actes.

Però va arribar un moment en què algunes queixes es van tornar absurdes, que no mereixien parar el conte o l'activitat que estiguéssim fent, per conflictes que eren causats per què el company "agressor" era un despistat i trepitjava algú en passar o perquè tenia ganes de jugar i l'altre no, hi vaig veure que no estava ajudant als infants a ser autònoms en la resolució dels conflictes entre els companys.

Exemples de les situacions que em vaig trobar:

- (Explicant un conte, el nen A s'asseu massa a prop del nen B) Nen B: No veeeeeig!!!! Buaaaaaa!!!!

- (Jugant a terra amb peces de construcció, el nen C passa per darrere el nen D i li toca el cap) Nen D: El C m'ha pegaaaaat!!!! Buaaaaaa

- (Al pati, l'E persegueix amb insistència a F fins que aquest s'acosta a mi): Nen F: L'E em molestaaaaa!!!! Buaaaaa!!!
Nen E: És que vull jugar amb ell i no vol! Buaaaaa!!!!

- (Jugant al racó de cuina, dos nens es barallen per una mateixa joguina i tots dos ploren i acaben pegant-se).

Com veieu, em refereixo a casos lleus i puntuals però que acaben destorbant la classe.


Vaig començant parlant amb els nens sobre el tema de no pegar-se, no molestar-se, demanar-se perdó, etc.
Però em vaig adonar que si demanaven perdó al company, era perquè jo els i feia demanar, no perquè de debò notessin que havien fet res malament, eren paraules buides, i l'afectat o notava i no les acceptava. El conflicte continuava.

Així que tenia un grup d'infants que es feien entendre verbalment en situacions normals però que s'acabaven relacionant entre ells i amb mi a plors. Tenia tot de nens i nenes que no s'adonaven del perquè al seu company li podia molestar certa situació i tenia tot d'infants que no sabien dir que No a certes situacions que els molestava.
Vaig imaginar-me a aquests peques, a la seva futura "escola de grans", on ells serien els petits i on es podrien trobar al llarg de la seva vida escolar, nens i nenes que els molestarien i els prendrien les joguines i amb mestres que després del tercer plor per una ximpleria, ja no els faria ni cas (i amb tota la raó).

Un bon recurs per a treballar aquesta situació hauria estat treballar el conte de "El Pere i el llop", però amb nens tan petits és millor parlar de la seva realitat sense metàfores i de manera clara (A certes edats, tenen dificultats per entendre les metàfores o tots aquells exemples que no siguin realistes i basats en la seva pròpia realitat), si el que volem és resoldre la situació ràpidament i que duri en el temps.


Em vaig marcar com a objectius:

- Saber dir al company el que ens molesta.
- Saber dir NO de forma clara i al moment.
- Entendre el perquè el company està enfadat/trist.
- Saber demanar perdó.
- Saber esperar el nostre torn.
- Que aquesta activitat els servís en un futur en situacions de bullying o abús.


Un cop els objectius estaven clars, vaig fer seure a tota la classe davant meu i els vaig mostrar dos ninots que es barallaven, amb frases que solien utilitzar ells i exagerant les situacions i reaccions al màxim, per a cridar la seva atenció i fer-la més lúdica.

Això ho he anat repetint al llarg del curs, primer més sovint (un o dos cops a la setmana) i després, quan veia que se'ls oblidava.

És important no fer això just en acabar un moment de conflicte, sinó que esperarem que els ànims estiguin més calmats, però quan encara recordin la baralla.


Exemples de diàlegs entre els ninos:
(Aquestes són les frases que he utilitzat jo quan he fet les representacions amb els ninots, ja que eren els conflictes que tenien els meus nens).

DIÀLEG 1
B: Toca l'orella de A.
A: Plora, tirant-se per terra.
Narradora: Mireu, el B ha tocat l'orella de A i la A es tira a terra plorant. Creieu que cal que plori per això? Que hauria de fer la A?
A: No em molestis, ara no vull jugar.
Narradora: I que hauria de dir el B?
B: Perdona, quan vulguis jugar m'avisaràs?
A: Sí!

DIÀLEG 2
B: Pica a la A
A: Plora, tirant-se per terra.
Narradora: Que farem si un company ens pica? Si plorem, la mestra no sap que passa. No ens entén si parlem plorant. 
A: NO em piquis, m'has fet mal!
Narradora: Que haurà de dir el B si veu que ha fet mal a un company?
B: Perdona, no et volia fer mal. Et faig un petó.
Narradora: Si veiem que el B no demana perdó, que continua pegant-nos o que ens ha fet molt mal, parlarem amb la mestra. (És important remarcar que poden confiar en nosaltres si la situació no millora, però donant eines perquè siguin més autònoms).

Podem fer tants diàlegs com situacions ens anem trobant a classe. 

Aquesta dinàmica m'ha fet molt servei, i he vist com els nens anaven evolucionant al llarg del curs, passant de nens que es comunicaven plorant o pegant, han après a dir les coses parlant, a resoldre els petits conflictes per ells mateixos o fins i tot, a no arribar a molestar-se.
No sempre és perfecte, hi ha dies que estan cansats i els costa més, llavors tornem a treure un parell de ninots que tinguin per allà, i tornem a fer una representació de com han de resoldre la situació.

De petits, els nens no tenen recursos per afrontar situacions de conflictes, tant amb els adults com amb els companys i amb els seus iguals acaben plorant o pegant-se.

Espero que us sigui d'utilitat. Si voleu, podeu compartir els recursos que utilitzeu vosaltres i que més entenen els infants que teniu al vostre càrreg.