Una mica d'història: Vagues del 88
L'any 1988 va ser un any de reivindicacions i grans canvis en el sector de l'educació a Espanya.
En aquella època la dita "Pasas mas hambre que un maestro de escuela" era ben certa, ja que el sou dels mestres estava per sota de la resta de funcionaris amb tasques i titulacions equivalents.
Les cinc grans peticions que es van fer van ser:
- L'homologació salarial amb la resta de funcionaris amb tasques i titulació equivalents a les seves.
- La racionalització de la jornada laboral.
- L'estabilitat de les persones interines i substitutes, que cobraven un 20% menys que els seus companys.
- Evitar la supressió d'aules
- La regulació de la responsabilitat civil. En cas que un estudiant prengués mal a una excursió o al centre, la responsabilitat era del mestre i, si hi havia judici, els possibles costos els abonava el mestre.
Davant la negativa de l'administració a assumir les demandes del col·lectiu, el 3 de març de 1988 en plantejà la convocatòria, que "no fou de vaga indefinida, sinó sostinguda en el temps".
"S'establí un calendari d'aturades i se'n tornaven a convocar de noves si la negociació no avançava. Es va començar els dies 9, 10 i 17 de març.
Davant el bloqueig de la situació, es va continuar amb aturades el mes d'abril, els dies 14, 19, 20 i els dies 26, 27 i 28 de març.
El seguiment de la convocatòria oscil·lava entre el 60% i el 70% i "no era homogeni, sinó que depenia dels dies.
Es va dur a terme també una gran manifestació a Madrid. Hi havia més jornades convocades per al mes de maig i la previsió de començar el curs 1989-1990 amb una vaga indefinida".
Amb aquesta perspectiva, el Ministeri va accedir a negociar. Després que el mes de juny Felipe González remodelà el govern i donà entrada a Joaquín Solana com a nou ministre d'Educació, es va arribar a un preacord amb la majoria dels sindicats. (Picornell, 2013)
A Catalunya, però, les mobilitzacions van continuar perquè el nivell de vida era més alt, tal com indicaven marcadors com l'IPC, i els docents demanaven equiparar el sou al de la resta de funcionaris de la Generalitat, així com l'escolarització de nens als 3 anys (llavors estava en els 4 anys), formació per al professorat i una dotació de dietes per sortides i colònies.
"Entre setembre i abril, a Catalunya no vam fer cap dia de vaga, però sí que vam fer manifestacions amb pares i mares, i vam anar davant la Conselleria d'Educació a tornar el carnet de funcionari, perquè no ens reconeixien com a funcionaris propis.
L'excusa que deien era que podríem parlar-hi quan la Generalitat tingués cossos docents propis. Això ho deien el 89, i el 2021 encara no n'hi han, són cossos estatals transferits". En el marc d'aquest procés, es va nomenar conseller a Josep Laporte, en substitució de Joan Guitart, i, finalment, els mestres de Catalunya van aconseguir gran part de les seves peticions i van veure dignificat el seu sou, passant de prop de 137.000 pessetes (823 euros) el 1990, a 157.000 el 91 i 184.000 (1.106 euros) el 92, quan feia 20 anys la quantitat era d'unes 13.000 pessetes. No s'han repetit al sector mobilitzacions com les del 1988. (Basanta, 2021)
Les claus de l'èxit
Tal com va dir Pere Polo (citat per Basanta, 2021), les Claus d'èxit per a qualsevol convocatòria de vaga són:
- Unitat d'acció de totes les organitzacions implicades.
- Una intensa activitat de comunicació: Tenir clar què es reivindica, quins són els plantejaments màxims i quins els mínims assumibles, que es pot acceptar a la negociació i què no és acceptable.
- Establir mecanismes d'avaluació de l'impacte de la vaga. Ser conscient que està disposat a assumir el col·lectiu.
- S'ha d'aconseguir la comprensió i complicitat dels pares, mares i alumnes.
Si això no s'assoleix, és molt complicat fer front a la demagògia que es posa en pràctica en nom de l'educació.
Bibliografia
Ara Balears. (2013, 18 agosto). Un quart de segle de la darrera gran vaga a educació. Ara Balears. https://www.arabalears.cat/balears/quart-segle-darrera-gran-educacio_1_2248294.html
Basanta, A. (2021, 12 abril). Lluís Filella, memòria de la vaga del 88, que va canviar l'ensenyament a Catalunya. El Diari del Treball. Recuperado 6 de marzo de 2022, de https://diaritreball.cat/lluis-filella-memoria-de-la-vaga-del-88-que-va-canviar-lensenyament-a-catalunya/
Enllaços:
https://www.arabalears.cat/balears/quart-segle-darrera-gran-educacio_1_2248294.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada