Translate

divendres, 22 de setembre de 2017

Regal pels dies de calor: Ventall pintat a ma


Aquest estiu hem pintat un munt de ventalls per a regalar a mames, iaies, tietes i a tot aquell que tenia calor :)

La idea va venir de veure els ventalls de fusta que venen a bon preu en els "Xinos/Tot a cent".
He de confessar que en un principi la idea era pintar-los jo, però vaig pensar que seria divertit veure que en podia sortir de les mans d'un peque. Va ser una molt bona idea!


Carregada amb ventalls de fusta, pintura de témpera, pinzells i un got amb aigua (i moltes tovalloletes), em vaig presentar davant la meva neboda i la nena a qui faig de mainadera.

Vaig explicar com es pinta amb pinzell: Com s'agafa, s'ha de rentar abans de canviar de color, etc.

I les vaig posar en situació: Aquest ventall el pintarem per a regalar a ...., quins colors li agraden a ....?

En tots dos casos les nenes es van posar serioses, van pensar un moment i van triar els colors, i amb molta cura van agafar el pinzell i es van posar a pintar.

En un dels casos vaig haver d'explicar que ja estava molt maco així, i que si volia continuar pintant podíem utilitzar una cartolina.

Va ser una experiència molt maca, a més de treballar la psicomotricitat fina, la barreja de colors, vocabulari i l'empatia (al pensar en els colors que li agraden a l'altre), va ser genial poder veure la cara de concentració i l'alegria al pensar que elles havien creat aquell regal.


Nota: 
Recomano la utilització de témperes, ja que altres pintures poden actuar com adhesiu entre les capes del vano i després ser molt difícil de plegar. 

També vàrem fer una prova amb pintura tipus cera i després envernissar però va ser un desastre, el vano no es podia plegar de cap de les maneres.

diumenge, 17 de setembre de 2017

dimarts, 12 de setembre de 2017

Jugar a la xarranca


Xarranca és el nom donat a diversos jocs en què es dibuixen una sèrie de caselles numerades a terra per on han de saltar els jugadors per ordre després de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldrà arrossegar mentre se salta a peu coix. Al Camp de Tarragona també s'anomena eixarranca, a Valencia sambori, a la Garrotxa nonet, al Penedès i al Pla de l'Estany setmana, al Ripollès palet, Sant Hilari Sacalm el pinset i a les Illes Balears xinga.

Hi ha moltes variants locals de regles per a jugar a la xarranca. Una de les típiques seria:
Hi juga un nombre indeterminat d'infants. Per torns es tira una pedra plana o un tros de teula (una tella) a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense ni tan sols tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, al peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra. Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna, simultàniament (eixarrancats). En arribar a la darrera casella hom es gira i torna fins al principi. Quan s'està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu a terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si fa tot el recorregut continua amb la següent casella fins que les ha fet totes.

Guanya qui primer fa tot el recorregut.

A voltes es juga a diverses rondes, de manera que la següent és igual, però a la tornada, en lloc de recollir la tella el que cal fer és anar-la passant de casella en casella fins al final, impulsada a puntades de peu (el peu que toca a terra), sense que se surti de les caselles, parant en cadascuna, i sense trepitjar les línies.

Feliç tornada a l'escola!


diumenge, 10 de setembre de 2017

L'escola que vull - poema

Aquest poema ajuda a reflexionar sobre el que ens agrada i el que no de l'escola i es pot treballar amb els infants animant-los a escriure la seva pròpia estrofa "De l'escola que vull..."


L'escola que vull 
(Carla Olivares Subirats)

L'escola que vull 
Te un gran jardí 
Arbres de troncs gruixuts 
Per jugar a fet i amagar. 

L'escola que vull 
Sense escales i portes ben grans 
Perquè les cadires de rodes puguin passar. 

L'escola que vull 
Amb aules de grans finestrals
A l'hivern, calefacció  
A l'estiu brisa fresca i sol. 

L'escola que vull, 
Plena de gent de tots colors 
Que ens ensenyen a jugar 
A jocs de tot el món. 

L'escola que vull 
Sense baralles ni crits. 
Els malentesos s'arreglen 
Amb paraules i abraçades gegants. 

A l'escola que vull 
Tots tenim les mateixes oportunitats 
D'arribar a ser el que vulguem 
Quan ens fem grans. 

A l'escola que vull 
parlen els infants 
Al consell escolar 
Les nostres idees volen escoltar. 

A l'escola que vull 
Els infants tenen set d'aprendre 
I els mestres, passió per educar.





Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...